cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
17°

«Allò que a Mallorca feia riure, a la Xina pareixia un film de culte»

Rafa Cortès reflexiona a la UIB sobre el viatge de la cinta Yo

«Tu no ets ningú, el teu company tampoc i això que proposau és molt estrany». Hagueren de picar ni més ni pus que a 20 portes, Rafa Cortès i Alex Brendemühl, abans de tobar algú que confiàs en Yo, l'opera prima del mallorquí. Així de sincer es mostrà ahir Cortès davant els estudiants de la Universitat de les Illes Balears, en un col·loqui entorn de la realizació del seu primer film, una xerrada en la qual sortiren a llum algunes curiositats de la cinta, rodada a Estellencs, si bé en molts de moments tot apuntava que Cadaqués en seria l'escenari. «Vàrem tenir la sort d'aconseguir un bar a Estellencs que ens anava beníssim per a la pel·lícula, si no, segurament s'hauria acabat rodant a Catalunya», recordè el director. I afegí «si hagués estat així, seria una pel·lícula completament diferent, perquè el que no hagués fet mai seria fer que Catalunya paregués Mallorca».

Estellencs es convertí així en un plató improvisat que, durant sis setmanes, dia i nit i de manera ininterrompuda, acollí tot l'equip de rodatge. «El fet d'estar allà i de conviure tots plegats ens donà una força molt especial, sense la qual el film no hauria sortit com va sortir».

I acabat el rodatge, arribà el moment de viatjar pels festivals de tot el món, on encara avui el públic dóna «noves visions del film» als seus guionistes. «Allò que a Mallorca feia riure, a la Península no feia tanta gràcia, a Alemanya era un drama i a la Xina era una pel·lícula de culte», recorda Cortès, que és conscient que «al final l'essència que en queda és sempre la mateixa, i d'això n'estam molt contents».

Rafa Cortès compagina ara les seves classes a la Universitat Pompeu Fabra amb nous projectes cinematogràfics, dos d'ells amb el director teatreal Jordi Galceran, autor d'El método Grönholm. Tot i que encara no disposen de dates ni de noms, el director mallorquí sí que té clar que ara ja no haurà d'anar a tocar a 20 portes -«fins i tot n'hi ha algunes que he de tancar», diu-, abans d'aconseguir dur a terme el seu somni.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris