lluvia ligera
  • Màx: 22°
  • Mín: 22°
21°

Txèkhov, de nou al Principal amb «Espía a una mujer que se mata»

La sala petita rellegeix l'obra «L'oncle Vània», de l'1 al 3 de febrer

La sala petita del teatre Principal de Palma acollirà, des del dia 1 i fins al dia 3 de febrer, l'obra Espía a una mujer que se mata, una relectura atemporal de L'oncle Vània de Txèkhov, amb una posada en escena austera. El muntatge tracta d'algunes qüestions d'ordre universal com l'alcohol, l'amor per la natura i pels animals, i la recerca de la veritat per mitjà de l'art. Un retrat de la vida tal com la veiem en el món dels somnis. Sota la direcció de Daniel Veronese, que és qui ha adaptat el text de Txèkhov, els actors Osmar Núñez, María Figueras, Marcelo Subiotto, Fernando Llosa, Silvina Sabater, Marta Lubos i Mara Bestelli pugen a una escena minimalista i austera, amb res més que una planta i una finestra, que pretén provocar una reflexió sobre el fet teatral. La idea del director és que pocs elements siguin suficients per connectar l'espectador amb l'essència poètica de Txèkhov.

Amb aquesta obra, Veronesse indaga dins la poètica d'Anton Txèkhov i completa una reflexió al voltant d'algunes peces fonamentals de l'autor rus. Tanmateix, el director gosa incloure, en la condensada versió de L'oncle Vània, textos de Les criades de Jean Genet i l'escenografia i fragments de Mujeres soñaron con caballos, del mateix Veronese.

Un investigador escènic, una dona boja d'amor, un narcís fracassat o un idealista convertit en fals cínic, són alguns dels personatges que intervenen en aquest muntatge, en el qual no hi ha silencis ni pauses i on tot són moments àlgids i conflictes. Així com passa a l'obra original, tots els personatges d'Espía a una mujer que se mata desitgen alguna cosa. Alguns, el que mai va existir, i d'altres el que mai no podran despertar. El muntatge de Veronesse planteja petites notes d'humor àcid i algunes complicitats amb el públic, i demostra la vigència d'un clàssic i la creativitat d'un director i del seu elenc. Com a punt final de l'obra, el director ha escollit un efecte de diàleg de generacions, aquesta vegada sí, molt txekhovià.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris