nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
16°

Palma recorda Josep Maria Llompart als quinze anys de la mort del poeta

Un senzill acte d'homenatge a l'escriptor se celebrà ahir a la cruïlla dels carrers Oms i Missió

95926

Josep Maria Llompart fou un escriptor compromès amb la cultura i amb la llengua catalanes.

Fa quinze anys morí un dels escriptors més estimats de les Balears: Josep Maria Llompart. La seva mort deixà orfes molts escriptors de les Illes que, des de llavors, només poden retrer-li homenatge cada vegada que obren un dels seus llibres. Una de les més belles maneres, d'altra banda, en què hom pot recordar un escriptor. Un homenatge que ahir volgueren fer públic l'Obra Cultural Balear (OCB), el Consell de Mallorca, l'Ajuntament de Cort i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), que feren memòria, a Palma i ben a prop de la casa on nasqué (a la cruïlla dels carres Oms i Missió), sobre la figura del poeta. La consellera insular de Cultura, Joana Lluïsa Mascaró; el director insular de Cultura, Maties Garcies; el vicepresident de l'AELC, Miquel Bezares; el president de l'OCB, Jaume Mateu; i la directora general de Política Lingüística de Cort, Marta Prunés, destacaren ahir la importància cabdal que Josep Maria Llompart tingué no sols en l'àmbit de la literatura catalana sinó també en la lluita per la llengua, la cultura i el país.

Una llengua, una cultura i un país que l'escriptor descobrí amb les Rondaies mallorquines, que son pare li llegia de nin, però que gaudí mitjançant les grans obres de la literatura catalana contemporània, a què tingué accés ja d'estudiant a Barcelona. Un plaer, el d'assaborir aquestes joies literàries, que li donaria l'empenta decisiva per començar a escriure els seus primers poemes en català. Llompart inicià així una llarga i fecunda relació amb les lletres i, en conseqüència, amb la cultura catalana. Des de la publicació de quatre poemes seus a l'antologia Els poetes insulars de postguerra, no deixà de treballar incansablement. Mostra d'això són les crítiques literàries que féu per a diverses revistes (Raixa, Vida Nova, Cap d'Any); el treball desenvolupat amb Camilo José Cela a la revista Papeles de Son Armadan; la participació en nombroses activitats culturals, cíviques i literàries; la publicació de Poemes de Mondragó (1961) i La literatura moderna a les Balears (1964); o la col·laboració en la fundació de l'Obra Cultural Balear, entitat que presidí entre el 1978 i el 1986.

La immersió de Llompart en la literatura i la cultura catalanes fou tan profunda, que des del 1969 n'impartí classes a la delegació palmesana de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, activitat docent que desenvolupà fins al 1972 i que recuperà al 1987 a la Universitat de les Illes Balears fins al 1991, any en què es jubilà. Però la seva tasca docent no el distreia de la creació literària i Josep Maria Llompart continuà oferint als seus lectors una ingent quantitat de versos. Així, publicà els poemaris La Terra d'Argensa (1972); Memòries i confessions d'un adolescent de casa bona (1974); Urbanitat i Cortesia (1979); Mandràgola (1980, premi de la Crítica Serra d'Or i el premi estatal de la Crítica); La Capella dels Dolors i altres poemes (1981, guardonat amb la Lletra d'Or); i Jerusalem (1990).

Però l'incansable Llompart tingué temps, abans de morir al 1993 i després de rebre diversos actes d'homenatge a la seva persona i a la seva obra, de presidir l'AELC, ser membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, liderar la Federació Llull d'Entitats Culturals dels Països Catalans i rebre el premi d'Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris