nubes rotas
  • Màx: 25°
  • Mín: 25°
24°

Ruggeri, l'artista de la llum a l'art sacre

El franciscà que signa els vitralls de la Seu gaudeix de reconeixement internacional

92370

Els vitralls que ara hi ha foren construïts per la Casa Batlló de Barcelona.

Constantino Ruggeri (1895 -2007) fou un artista italià a l'estil del renaixement: muralista, escultor, vitraller, arquitecte, etc. La seva obra entrarà a la Seu mitjançant els tres vitralls de la capella de la Santíssima Trinitat, el disseny dels quals va crear abans de morir i que substituiran els existents. Figura de renom internacional en el camp de l'arquitectura sacra, Ruggeri entén la llum com el concepte plàstic de totes les seves experiències artístiques i els vitralls com el mecanisme al voltant del qual s'organitza l'arquitectura. Ruggeri dissenyà els anys vuitanta una intervenció per a la capella del Santíssim de la Catedral, que llavors no va quallar. Aquest espai, finalment, el va remodelar Miquel Barceló.

La professora de la Universitat de les Illles Balears, Mercè Gambús, historiadora de l'art, que lidera el Grup de Conservació del Patrimoni Artístic Religiós i forma part de la Comissió Diocesana de Patrimoni, porta mesos estudiant a fons la trajectòria de Ruggieri, monjo franciscà que havia nascut a la regió de Brescia (Itàlia). La seva obra es vincula amb el moviment internacional d'arquitectura i va col·laborar amb arquitectes tan coneguts com Le Courbousier, Tadao Ando, Àlvaro Siza o Richard Meier. Els tres darrers varen obtenir el premi internacional d'arquitectura Frater Sole, creat pel mateix Ruggeri.

Segons Gambús, aquest artista entén l'arquitectura «al servei de la llum i recupera la tradició gòtica que, des de l'abat Suger, a l'abadia francesa de Sant Denis, concreta el programa de la llum a la catedral gòtica, que hi continua vigent». A més, «continua la tradició dels vitralls de Matisse, Chagall, Rouault, Leger i, fins i tot, de Frank Lloyd Wrigth».

Tres exemples del seu treball d'arquitectura sacra són Sant Francesc Xavier, a Yamaguchi (El Japó), de 1997; l'església dels Sants Apòstols, d'Alexandria; i el Santuari del Diví Amor, de Roma, «lloc de culte dels arquitectes contemporanis». A Mallorca va projectar una església a Can Picafort, en clau contemporània, que no va arribar a construir-se. Pel que fa als vitralls de la capella de la Santíssima Trinitat -situats a la capçalera del temple-, els més antics, els originals, de 1329, que es varen perdre, s'atribueixen a Mateo Giovanni, de Sena. Els actuals, que es retiraran i es col·locaran en un altre lloc, són de 1889 i els va realitzar la catalana Casa Amigó.

La llum és el que dóna harmonia a l'interior de la catedral gòtica. Així ho va entendre Gaudí diversos segles més tard, amb l'ajuda del bisbe Campins, que va ser el gran ideòleg de la seva reforma», assegura Gamus i el mateix va fer Ruggeri. Als nous vitralls de la Seu, l'artista «introdueix la iconografia de la Trinitat a través de símbols concretats en colors, juga amb símbols cromàtics tenint en compte que la Trinitat és l'origen del misteri de la creació i encarnació que dóna sentit a l'Església». Gambús destaca del projecte de Ruggeri per a aquests tres finestrals, presentat al costat dels arquitectes Luigi Leoni i Chiara Rouati, habituals col·laboradors del franciscà, que «des del punt de vista de la intervenció del patrimoni històric, és un model, compleix amb tots els protocols, aporta estudis previs tenint en compte el treball de Gaudí i de Barceló, estudis científics, tècnics i històrics i de conservació».

Respecte a això darrer, Gambús, que des de la Universitat de les Illes Balears va ser una de les impulsores de la intervenció barcelonina, destaca que «encara està pendent, en cas de fer l'estudi, de conservació de l'obra de Miquel Barceló a la capella del Santíssim, tanmateix, Ruggeri i el seu equip ja presenten d'entrada el dels vitralls».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris