nubes dispersas
  • Màx: 21°
  • Mín: 20°
19°

El bisbe aprova el projecte de Ruggeri per als tres vitralls de la capella Reial

L'obra pòstuma de l'italià serà finançada per les franciscanes i per capital privat

A. LARGO. Palma.

El projecte de Costantino Ruggeri per als vitralls de la capella de la Santíssima Trinitat o capella Reial de la Seu ha obtingut l'aprovació del bisbe, després de consultar i valorar l'obra amb la Comissió d'Art Sacre de la Diòcesi.

El vitraller franciscà va finalitzar la seva proposta per a la catedral de Palma mesos abans de morir, el passat mes de juny de 2007. Fins aleshores Ruggeri havia treballar intensament, al costat del seu equip d'arquitectes, en la que és la seva obra pòstuma.

Va ser per octubre de 2006 que el Capítol de la Seu va aprovar per unanimitat concedir aquesta obra a Ruggeri, en la qual començà a treballar per gener de l'any 2006. Ara serà la Comissió de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca la que tengui la darrera paraula sobre el futur del treball que va realitzar l'arquitecte, pintor i escultor italià.

El resultat d'aquest darrer projecte són tres vitralls en els quals, respectant la llum i d'acord amb els tons de la pedra de la Seu i el color de l'espai, es transmet «el missatge del misteri de la Santíssima Trinitat», explica el canonge Llorenç Tous, responsable de Patrimoni de la catedral. El mateix Tous també va comentar que les vidrieres que ara ocupen l'espai (datades de 1889, però d'una minsa qualitat artística) s'instal·laran a la capella del Sagrat Cor.

Ruggeri entenia el vitrall, segons Tous, «com una manera de treballar la llum i com a transmissor d'un missatge en un clima religiós». I així es plasma en aquesta darrera obra de l'italià. El president del Capítol, Joan Darder, va afirmar: «Volem que l'art modern entri a la Seu, que l'art s'hi conjugui i harmonitzi amb l'espai».

Els vitralls, amb un cost de 40.000 euros cada un, seran finançats per les religioses franciscanes i per altres promotors privats. El temps de fabricació de les tres obres dependrà del taller de Pavia, una vegada que tenguin el vistiplau de Patrimoni.

Tenint en compte la gamma de colors dels vitralls de Gaudí i de la rosassa de la Seu, Costantino Ruggeri, que admirava l'obra d'altres artistes com Joan Miró o el mateix Gaudí, volgué que les seves vidrieres no rebaixassin la llum mediterrània, de manera que el que va fer va ser «transformar-la». Això explica la gran transparència i els espais sense color del dibuix.

Als tres vitralls, que evoquen el misteri de la Santíssima Trinitat, s'hi pot apreciar un gran sol que «representa el Pare, el principi de la vida, el creador de l'Univers», explicà Tous. «A l'esquerra, es presenta en vermell la sang, el Fill a la creu; i a la dreta, en blau, una gran cascada d'aigua, que produeix vida nova i és l'Esperit Sant», va aclarir el canonge. Units, els tres vitralls de la capella Reial conformaran una gran ràfega de llum.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris