nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
16°

La partida de Matas cap als EUA, en l'Adoració

La representació de l'obra de Llorenç Moyà a les Voltes complí amb les expectatives satíriques

87866

De presidenta dels veïns de Fepae a criadet del rei Baltasar: Soledad Sarabia va ser un dels personatges que més joc va donar a la representació.

La tradicional representació de l'Adoració dels tres Reis d'Orient a les Voltes va tenir com a protagonista l'expresident Jaume Matas i la seva fugida postelectoral a Washington. Periodistes, fotògrafs, polítics, escriptors o pintors varen pujar a escena per ser actors per un dia i no dubtaren a fer sentir, entre el text de Llorenç Moyà, la veu del poble.
Així, foren nombrosos els temes d'actualitat que, en forma de vers, llançaren a l'aire els improvisats Herodes, pastorets o Reis Mags, en una esperada representació.

Any rere any, l'Adoració dels tres Reis d'Orient a Palma reinterpreta el text del binissalemer Llorenç Moyà i desperta, amb les tradicionals improvisacions, les mamballetes del públic que se sent escoltat. Pel que fa a les novetats de l'obra, enguany ha estat el primer pic que Herodes ha estat interpretat per una dona, la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Palma, Rosa Bueno. Les diferències socials, la immigració i les races, els caps de fibló, els tributs, la corrupció, el canvi de Govern, les inundacions del metro, el xec de Zapatero o la conferència episcopal han estat els temes de referència de la representació.

Malgrat tot, els actors no varen dubtar a recórrer, en moltes de les seves improvisacions, a la retirada política de Jaume Matas després de perdre les passades eleccions autonòmiques. Un dels casos més evidents va ser el de Joan Lladó que des del seu personatge va afirmar: «Matas, el poble va celebrant de plaça en plaça que tu te n'has anat» El republicà, conseller d'Interior del Consell Insular, fou un dels que entrà amb força a escena tot dient: «Tots clamen un republicà novell d'ascendència mallorquina». Mentre, l'exregidor de Cultura de l'Ajuntament de Palma Rogelio Ataujo reaccionava així davant la decisió d'Herodes de degollar tots els infants menors de 2 anys de Betlem: «Qui havia de pensar que arribessin a l'Ajuntament de Palma Aina Calvo, Grosske i Nadal, enmig d'aquest drama».

Les referències a personatges del panorama polític mallorquí no s'acabaren aquí. Així, una molt ben caracteritzada Antònia Vicens, en boca del Rei Gaspar deia: «Estam cansats de corrupció i mentides que embruten les nostres vides» sense adreçar-se a cap color polític en concret. «Tots els que hem sabut pujar tenim por de caure algun dia, recordam el que li va passar a Matas un bon dia, que va marxar a Washington en perdre la seva cadira», assenyalà amb sarcasme Herodes a l'hora que li demana a la sibil·la «El PP què diu de mi? Del Pacte no hi ha cap nova? No tenim na Cirer ni falta que ens fa». Amb molta força textual entraren també en escena la Verge Maria i Sant Josep. «A veure si ens duen el xec de Zapatero o un equip de bussejar, perquè quan el nadó sigui gran anirà a la universitat en metro», assenyalà una mare de Déu interpretada per la directora general de Ràdio i Televisió de Mallorca, Marisa Goñi. «Na Calvo guanya a Ciutat, Antic al Consolat, na Munar ni retirada i en Matas, ben esculat, ens fuig de desbandada», sentencià Sant Josep. Un àngel, interpretat pel fotògraf Miquel Àngel Canyellas, no es quedà curt en acomiadar els Màgics d'Orient així: «Els Reis, com en Matas, ja poden partir». Entre el públic hi havia rostres coneguts com el del director insular de Cultura, Maties Garcies, o una atenta regidora de Cultura, Nanda Ramon, que se sentia observada mentre el dimoni, interpretat per la periodista d'Ultima Hora, Mariana Díaz, l'assenyalava tot dient: «Som una banyeta verda però el roig m'encanta (...) si em falleu prepararé la revenja». Malgrat l'actualitat política de l'Illa fos el més recurrent per part del actors, molts no deixaren escapar l'oportunitat per parlar d'altres temes d'actualitat com la regidora de Salut de l'Ajuntament de Palma, Begoña Sánchez, que digué: «Ja estam cansats de la Conferència Episcopal, al César el que és del César i a Déu el que és de Déu». Vicens afirmà que «Ben aviat, aquest país tan mal venut, tan mal robat, trobarà el seu Sant Messies». En definitiva, una adoració, que després de 23 anys, continua donant guerra a través de les paraules i dels seus protagonistes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris