muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
14°

«Amb la censura s'havia de barrinar molt més amb la imaginació que ara»

Alexandre Ballester parla del teatre arran de la seva nova posada en escena al Principal

Després de 39 anys, Siau Benvinguts, d'Alexandre Ballester tornarà a ocupar l'escenari del Principal. Ho farà el proper dia 29 de novembre sota la direcció de Luca Bonadei. Abans, però, Ballester presidirà avui horabaixa una taula rodona sota el títol A.B. el teatre del seu temps perquè xerrar amb el cronista de sa Pobla és sempre un plaer.

-Siau Benvingut fou el primer dels vostres texts que pujà a l'escenari. Què recordau d'aquella nit?

-Era un 4 de gener de 1968 i record que a la mitja part encara vaig haver desortir del teatre per comprar un cavall de cartró pel meu fill. De l'estrena... la record amb una emoció primogènita, neta, afalagadora. El teatre era ple i jo pensava: «Guaita tu el que has aconseguit amb una ploma i un paper!».

-Com era el teatre en aquell temps?

-A Mallorca hi havia aleshores un teatre molt regional i jo volia fer un teatre més digne, amb un llenguatge més cuidat.

-D'on va venir la vostra aposta pel teatre?

-La meva gran afició era el cine. El meu pare era el tècnic del cinema de sa Pobla i jo mirava totes les pel·lícules. Sempre havia pensat que quan fos gran em dedicaria a fer cine, però el cine és molt car i al final vaig descobrir que per fer teatre només es necessitava una llibreta i un llapis.

-I no heu pensat mai fer una pel·lícula?

-Sí que he fet alguna cosa, però les cicumstàncies fan que es quedin sempre al calaix. Jo a Barcelona tenia molts contactes per fer cine, però aquí no. Sempre he pensat què hagués passat si en comptes de tornar a sa Pobla, haguès quedat a Barcelona, però no em penedesc de res, perquè poques persones han viscut tan bé com ho he fet jo a Mallorca.

-Parlam un poc de Siau Benvingut. Una obra que de bon principi pot semblar divertida però al final és ben trista?

-Sí, com la vida mateixa. L'obra té dos protagoniestes, August i Clau, una al·legoria als pallassos del teatre clàssic. La idea em vingué passejant un dia per la platja de Pollença a l'hivern i, veient-ne totes les cases buides, vaig pensar que les podria ocupar algú. I aquest algú és August, un vagabund que ha estat tancat a la presó però no per una cosa dolenta sinó per una cosa digne, i no hi ha res més digne que estar tancat per idees i tot això calia posar-ho i calia fer-ho pensant que l'obra havia de passar la censura.

-Requeria doncs una bona dosi d'imaginació?

-Jo crec que la censura enriquís molt més la literatura. Perquè havies de barrinar amb la imaginació. Havies de pensar i cuidar molt el text, cercar sinònims per dir el que volies dir sense que se n'adonassin. Ara, estic totalment en contra del llenguatge que s'utilitza al teatre o a les telenovel·les.

-Com ha anat aquesta nova posada en escena de Siau Benvingut al Principal?

-Al 1987 vaig guanyar el premi Teatre Principal amb l'obra Al Caire de les campanes. En aquells moments, el premi era el compromís del teatre, al llarg dels dos anys següents, de muntar l'obra... i encara ho estic esperant. Jo hagués preferit fer Al caire de les campanes, però l'antic equip del Principal em digué que escènicament era massa complicat, fet que no és cert.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris