cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:

Isidor Marí: «Estic en la més sincera disposició d'agafar el càrrec de l'IRL»

L'eivissenc imparteix a Palma una conferència sobre el català en els mitjans de comunicació

Quan el president Antich anuncià, en la passada edició de la Fira de Frankfurt, la seva voluntat de retornar a l'Institut Ramon Llull (IRL), aviat sortí un nom a llum. L'eivissenc Isidor Marí era la proposta del Bloc per dirigir l'apartat balear de la institució. Ara, en plena negociació per determinar quin ha de ser el futur de l'IRL, Marí es mostra cautelós, tot i que no amaga la seva il·lusió de representar aquesta institució.

-Com hauria de ser el nou Institut Ramon Llull?

-Després de la sortida de les Balears, l'IRL s'ha convertit en una institució de Catalunya. I no pot ser que les Balears, ni molt manco Andorra, que és un Estat en si, hagin de dependre de Catalunya. L'IRL ha de ser un espai comú entre Catalunya, Andorra, les Balears, l'Alguer... Un punt de trobada en el qual cada una de lesprojeccions culturals trobi un marc comú que les reforci, però ha de ser una col·laboració entre iguals.

-Després de l'anunci del Govern balear, aviat sonà el vostre nom. Acceptau el càrrec?

-De moment encara no hi ha càrrec. Però per a mi és una possibilitat molt atractiva que em permetria estar molt més en contacte amb la meva terra. Ara per ara, caldrà veure com es refunda l'IRL. És cert, però, que jo estic més en disposició sincera d'embarcar'm-hi que no pas de dir que no m'interessa.

-I l'Institut d'Estudis Baleàrics, quin paper hi hauria de tenir?

-No em pertoca a mi de dir-ho, però l'IEB té moltes activitats que no tenen per què veure's afectades. Tenim una relació personal de molts d'anys amb Sebastià Serra i, tot i que d'aquest tema no n'hem parlat (perquè m'estim més ser discret i no parlar d'allò que encara no és), partim de la base que hi ha una voluntat d'entesa perfecta.

-Heu vingut a Palma per impartir una conferència sobre el català en els mitjans de comunicació. Precisament, a IB3 el català ha estat sempre un tema de debat.

-Fins ara crec que IB3 ha estat un poc desorientada. La desproporció entre l'oferta de televisió en català o en castellà és abassegadora i IB3 hauria de compensar aquesta enorme desproporció.

-Com hauria de ser el català d'IB3?

-Hauria de ser el català estàndard de les Balears i obert a les modalitats estàndards d'altres territoris de llengua catalana. És evident que hi ha de sortir una mostra del llenguatge local i col·loquial de pertot, però també seria insòlit que aquest fos el llenguatge de la redacció.

-El Partit Popular reclamava que es respectassin les modalitats pròpies de Mallorca, Menorca i Eivissa.

-És que sovint la gent es pensa que l'estàndard no és d'aquí, i això no és cert. L'estàndard també és d'aquí i i cadascú té els seus accents i les seves paraules. Ara bé, si es volen cercar tres peus al gat i convertir qualsevol qüestió lingüística en un problema, doncs es convertirà en un problema allò que és claríssim i natural en qualsevol televisió del món.

-Quines són les mesures que s'haurien de posar per normalitzar el català en els mitjans de comunicació?

-El principal problema que tenim és que no hi ha mitjans, ni tan sols espais, que siguin concebuts per arribar, representar i incorporar participació de tota la gent del territori. No és el mateix que des d'aquí es rebi la televisió de Catalunya o del País Valencià o a l'inrevés, que fer una televisió que pensi que el seu públic és igual a tot el territori. No cal que hi hagi un canal de televisió. Només cal voluntat ( i crec que ara n'hi pot començar a haver) de fer espais mediàtics en què hi hagi una clara consciència que allò es fa és per a tothom i des de tots els territoris.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris