algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 13°
13°

Centenars de bandes locals de Ciutat avancen a l'espera d'ajudes públiques

La inexistència d'espais comuns fa dels locals privats una solució prou sucosa per a aquests grups

ANDREU MIR GUAL. Palma.

Tal com ens hem encarregat de mostrar els mitjans de comunicació, durant els darrers trenta o quaranta anys, la producció cultural autòctona ha experimentat un clarivident avanç. De fet, segons dades del Ministeri de Cultura, resguardam prop de 300 euros del nostre ajustadíssim pressupost anual per a despeses relacionades amb l'assistència a esdeveniments musicals, visites a museus, o d'altres activitats d'aquesta índole. Així, no només hem crescut amb producció sinó que, com és obvi, també ho hem fet amb consum.

Tot i això, aquest procés -persistent a la vegada que subtil- que ha permès la creixent presència de la cultura a les nostres llars no ha anat en consonància amb la sensibilitat d'algunes administracions. Un exemple el trobam just a Ciutat amb les sales d'assaig de grups de música locals.

Com qualsevol ciutat, Palma atresora un bon grapat de bandes amb inquietuds diverses, però que comparteixen la necessitat de tenir un espai comú per tal de poder avançar en les seves creacions. Qualsevol d'aquestes formacions es troba un panorama prou emboirat quan arriba el moment d'engegar la recerca d'un local d'assaig, no de bades, no existeix cap instal·lació pública destinada a aquests tipus d'activitats. Les sortides que tenen les formacions incipients en l'escena musical palmesana són escasses i, en molts casos, costoses.

La Sala Assaig és un dels camins que aquestes bandes tenen a l'hora de dur a terme les seves provatures diàries. Tal vegada, l'opció d'aquest centre musical sigui la més ambiciosa car les condicions que s'ofereixen esdevenen prou suggerents. Aquesta instal·lació, situada en el Polígon de Son Castelló, disposa de seixanta-sis locals, els quals tenen dotze metres els habitacles més petits i trenta els més grans. La modernitat de l'edifici permet que cadascuna de les sales d'assaig estigui ventilada i insonoritzada de manera adient. El lloguer que es dóna als músics s'acompanya d'un servei de bar. Tot plegat, té un preu que oscil·la entre els 200 i 350 euros mensuals per local i, a hores d'ara, només hi ha sis locals buits.

En aquest sentit, els responsables d'aquesta inventiva privada calculen que, només a la ciutat de Palma, s'utilitzen prop de dues-centes cinquanta sales d'assaig a diari. En efecte, no resulta gens estrany pensar que es plantegin ampliar la seva oferta, tot davant la indiferència de la iniciativa pública. De fet, les col·laboracions que ha establert la Sala Assaig amb d'altres corporacions es minimitzen a un acord amb Sa Nostra a la qual s'hi pot afegir un possible acord amb l'Obra Cultural Balear, acord destinat a l'empenta del català entre els grups de música mallorquins.

Emperò, la realitat que esquitxa la quotidianitat de la majoria d'aquestes bandes ciutadanes no va lligada a aquesta Sala Assaig, ni molt manco a les seves condicions. Una de les alternatives la trobam a l'hipòdrom, just allà, dècades enrere s'hi varen construir quadres per tal de poder fer front a les necessitats dels animals. Idò bé, des de mitjans dels noranta, aquestes edificacions s'entremesclen amb l'espai on assagen setmanalment més d'una cinquantena de grups musicals de Palma, els quals reproven les seves creacions en uns locals que, com és de preveure, no disposen de molts dels complements que hi ha, per exemple, a la Sala Assaig (aire condicionat, servei de seguretat, etc.). Tot i això, els locals de l'hipòdrom en moltes ocasions són compartits entre diversos grups els quals paguen entre 150 i 200 euros mensuals per l'espai.

Qui gestiona aquesta instal·lació també s'encarrega d'administrar un «complex» ubicat a vorera de les finques de Son Bibiloni. Aquests habitacles, propers a la carretera de Sóller, arrepleguen una cinquantena de sales, les quals malgrat la seva modèstia esdevenen prou sucoses per a molts dels grups que s'hi aglutinen assíduament. Tant en el cas de l'hipòdrom com en el de Son Bibiloni, la funcionalitat de l'espai no es limita a la música car s'han posat a funcionar algunes iniciatives que denoten que aquests indrets s'alimenten també d'un cert dinamisme cívic. Els bars que els mateixos músics han obert allà mateix o la creació de l'Associació de músics de Son Bibiloni despullen una mica el rerefons social d'aquests racons de Ciutat.

A aquest compendi, cal afegir-hi uns terrenys ubicats prop de Son Ferriol on es localitzen també desenes de locals, els quals disposen d'unes condicions relativament acceptables.

Amb tot, l'espectre de possibilitats que aquestes formacions troben a Palma esdevé focalitzat en els indrets que hem anat veient. De totes aquestes sales, no n'hi ha cap que sigui el resultat d'una proposta pública perquè, en tots els casos, els músics han de fer front a un lloguer. Endemés, molts d'aquests indrets no tenen llicència per dur a terme activitats d'aquesta casta.

L'anàlisi de la realitat no es pot acabar d'arrodonir sense donar llum a una evidència, i és que el ventall de grups és notòriament heterogeni ja que es poden trobar des de grups de Hip Hop fins a formacions de Punk passant per altres tendències com el Jazz. En efecte, es pot deduir que a darrere l'entramat de músics que composen aquest col·lectiu, no s'hi amaga cap altre tipus d'ambició que la de poder gaudir d'un espai comú per tal d'estimular el caire més creatiu i artístic de la societat. Seria interessant idò, fer una crida a les institucions competents per tal de suggerir una atenció ajustada a les inquietuds que rodegen centenars de joves que reclamen l'existència dels espais públics que molts altres grups de les Illes Balears ja gaudeixen.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris