algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Els escriptors en català a les Balears, els més envellits de tot el territori

Només un de cada 20 lletraferits viu exclusivament dels beneficis que li ofereix l'art de l'escriptura

100532

L'informe es va presentar dimarts al Col·legi de Periodistes de Barcelona.

Ser escriptor en llengua catalana no es pot considerar precisament una ganga. Si, a més a més, l'ofici es realitza a les Illes Balears i hom és membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) es tindrà la consciència de pertànyer a un col·lectiu envellit. Dels associats a les Illes en el 2006 més del 22% té més de 66 anys i només un 3% té una edat compresa entre els 25 i els 35 anys. Mentre que la mitjana d'edat a l'Associació en general és de 53 anys, en el cas de les Illes és superior. Així es desprèn de l'informe Escriure en català: Estat de la professionalització, que va ser presentat el passat dimarts per l'AELC i que és el primer estudi d'aquestes característiques que fa una entitat de professionals de l'escriptura a l'Estat espanyol.

No es pot dir que les conclusions siguin per tirar coets. Només un de cada vint escriptors viu exclusivament de l'escriptura, mentre que hi ha més del 20% dels associats que varen declarar uns ingressos provinents de l'escriptura en l'exercici 2006 d'entre 0 i 1000 euros. Del total de 125 socis a les Illes, 50 contestaren el qüestionari de 27 pàgines i 77 preguntes i entre aquestes dades curioses s'ha descobert que els escriptors de les Illes associats són els més grans de tot el territori.

El president de l'associació d'escriptors, Guillem Jordi Graells, va explicar que «tot i que no hi ha altres estudis comparatius, la nostra situació és molt similar a la d'altres companys d'Europa». Fet que demostra, doncs, que la professió no és precisament la més increïblement desitjada del continent.

Això sí, si vostè és un escriptor en llengua catalana pot estar content per una cosa, amb molta probabilitat formarà part d'una elit cultural. El 79% tenen estudis superiors i fins i tot el 12% han acabat doctorant-se en alguna universitat. A més a més, i segons l'estudi «sembla ser que les persones que es dediquen a l'escriptura solen provenir de les famílies amb un nivell d'estudis més alt que la resta de la població i també tenen com a parella una persona amb estudis superiors en el 48% dels casos». També si vostè és un escriptor o escriptora en català a les Illes tindrà descendència que li seguirà les passes en el 12'8% dels casos, i segur que a tots els vénen a la ment la família Janer, encara que n'hi ha d'altres. Així mateix, i tot i els baixíssims nivells d'ingressos provinents de l'escriptura, el 94'1% dels enquestats es considera de classe mitjana.

Per cert, si vostè es dedica a això de conrar paraules, és probable que es mostri satisfet del seu estatus social, amb un 41%. I si té entre 51 i 65 anys estarà més satisfet que la resta, o sigui que a les Illes, i per deducció de les estadístiques anteriors, tenim molts escriptors satisfets. Allà on ja no hi toquen tantes flors i violes és en el tema de les retribucions, on el 30% considera que són insuficients. Un dels temes que mouen més debat en els darrers temps a la nostra societat és el de les ajudes a l'escriptura. Idò els escriptors ho tenen clar. El 86% respon afirmativament que les ajudes a la creació són necessàries, encara que el 58% matisa que si bé ho són, no ho haurien de ser.

Pel que fa a les feines de l'escriptura hi ha un eix important que ho domina tot que és el que forma l'autoria, les col·laboracions a la premsa escrita, la traducció, la crítica i els estudis literaris, mentre que a les feines paralitèraries l'ensenyament de tècniques d'escriptura s'ha multiplicat per set, l'ensenyament superior relacionat amb el món literari gairebé per cinc i la participació en tertúlies en els mitjans, per quatre. I atenció a la següent dada: «Els gèneres on es detecta un percentatge més elevat d'autors que no han difós cap obra són les adaptacions teatrals (57'66%), el teatre (44'7%), l'assaig (41'6%), el llibre de divulgació (40'7%) i els guions de ficció (39'2%)». I de cada quatre novel·les escrites una no s'arribarà a publicar.

Ara bé, és molt probable que si vostè es dedica a això de les lletres nostrades tampoc no ho faci full time. Només el 16% dels enquestats hi dediquen més de 21 hores setmanals i un 17'7% entre 10 i 20 hores setmanals. Possiblement farà una altra feina o estarà jubilat (21%). Si està en el món laboral serà mestre de primària (6%), de secundària (19%) o d'ensenyament superior (9%), preferiblement.

Ah, i dues coses més. El 59% dels enquestats afirma que empra tant el català com el castellà en la seva feina i si vostè és aquest escriptor ideal, un d'aquests del 5% que només es dedica a escriure, sàpiga que està guanyant menys doblers que els seus companys que combinen això de les lletres amb alguna altra cosa. En definitiva, això és el que som. Un país on els escriptors són jubilats, mestres i aspirants a mileuristes. I on un 42% creu que els seus col·legues el valoren poc o gens. Prenem nota.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris