muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

El poeta Bartomeu Fiol reprèn els seus «poemets de Montsouris»

L'escriptor recupera, quasi cinquanta anys després, els seus versos

M.M.RAYÓ. Palma.

L'any 1959 un jove Bartomeu Fiol viatjà a París i s'endinsà en els textos existencialistes de Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvior. Gràcies a Josep Palau i Fabra, s'allotjà a la Maison du Méxique de París en règim d'estudiant. A la vora del centre, que depenia de l'ambaixada mexicana, hi havia un parc. Aquest lloc «que no era d'una bellesa excepcional», segons Fiol, cridà l'atenció del poeta, sobretot pel seu nom, Montsouris, que el féu pensar «en el mite de la muntanya que dóna llum a un ratolí». En aquest ambient, Bartomeu Fiol gestà una vintena de poemes que malgrat que ell assegura que no tenen «un valor especial», ja dibuixaven els inicis de la seva carrera poètica.

De fet, amb aquest treball, i una vegada va haver tornat de França, Fiol mostrà els versos a Bernat Vidal i Tomàs, «mentor de Blai Bonet i que feia de pont entre els joves i els autors de la generació de l'Escola Mallorquina». Els poemets de Montsouris no entusiasmaren l'apotecari de Santanyí, i com que tampoc no «feien un llibre sencer», el poeta els guardà en un calaix.

Qui li hauria dit a Bartomeu Fiol que quasi cinquanta anys després d'aquell viatge i d'aquell rebuig, veuria ara publicats aquests versos primerencs, una vegada convertit en poeta consagrat? Però amb l'edició que l'editorial Proa ha fet de Continuació o represa dels poemets de Montsouris, Fiol «no tenia cap mena de pretensió més que la de tancar una feina que havia començat». En aquest sentit, el poeta agraeix la implicació de l'editor Isidor Cònsul en la publicació «d'un llibret», diu Fiol, «curiós, estrany, amb un textos anteriors a qualsevol producció reconeguda».

Sobre el fet d'acabar la tasca iniciada a finals de la dècada dels cinquanta, Fiol assegura que malgrat que no n'està descontent, «no és que n'hagi quedat sadoll, com passa altres vegades quan un veu publicat un llibre seu», sinó que, en la repressa dels versos montsouriencs, té la sensació «que al llibret queden plantejades qüestions no resoltes» i tem que aquestes respostes, de moment suspeses a l'aire, li signifiquin continuar la feina «en una hipotètica segona continuació i represa».

Bartomeu Fiol, lamenta que la poesia sigui «la parenta pobra per al món editorial», fet accentuat «per la manca de lectors d'aquest gènere». Això, emperò, no impedeix al poeta continuar treballant els seus versos.

Continuació o represa dels poemets de Montsouris consta d'una quarentena de poemes i un escrit introductori, on és el mateix autor qui en conta «un petita història».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris