muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

Mèxic s'enduu el premi Joan Fuster d'assaig amb un estudi sobre l'exili

Els guardons Estellés i Barnils queden deserts en la trenta-sisena edició dels Octubre


Hi ha noms que imposen i els de Vicent Andrés Estellés i Ramon Barnils en són dos. Darrere, hi ha dues trajectòries vitals i creatives impressionants i no era qüestió de decebre'ls. Per això dos dels jurats dels premis Octubre varen prendre la dura decisió de deixar els guardons que duen els seus noms deserts. La resta de premis, el Joan Fuster d'assaig, l'Andròmina de narrativa i el de teatre sí que varen tenir guanyadors. Repartits. Internacionals. Mèxic, Londres, Catalunya. Com un símbol dels nous temps i de la globalització de la cultura catalana.

El premi Joan Fuster d'assaig va ser per a Carlos Guzmán Moncada amb Una geografia imaginària. Mèxic i la Narrativa Catalana de l'Exili. El portaveu del jurat, Vicenç Partal, va explicar que «es tracta d'oferir una mirada diferent d'un període molt important i d'uns escriptors cabdals, però es vol incidir en la seva mexicanitat i com hi ha tres temes, l'explosió de la capital del DF, els mites de la revolució mexicana i l'assumpte indígena, que es reflecteixen a la seva literatura». El premi també ha volgut ser un reconeixement al fet que cada vegada hi ha més estudiosos estrangers que s'acosten a la cultura catalana amb aportacions molt interessants. El premi de narrativa fou per a David Vilaseca per L'aprenentatge de la soledat. Vilaseca viu a Londres des de fa uns quinze anys, on és catedràtic d'Hispàniques i va arribar a temps per a la gala dels premis Octubre, després de tota la nit en vetla. El premiat va explicar que la seva, és una novel·la sobre l'aprenentatge «on interessa el tema del pas del temps, el temps irrecuperable i en certa mesura també el sentit del temps malbaratat». La novel·la està escrita en forma de dietari i abraça uns dotze anys, temps en el qual també hi ha la recreació del món homosexual del seu protagonista. Vilaseca va assegurar que «darrere la novel·la hi ha referents literaris com Marcel Proust o també cinematogràfics com la pel·lícula Vértigo».

Dos mites, un literari i un altre de cinematogràfic, s'han conjugat per oferir-nos l'obra guanyadora en la modalitat de teatre. Es tracta de Truman Capote i Marilyn Monroe, que junts conformen la parella dramàtica protagonista de Lost person aerea, obra d'Octavi Egea. Es tracta d'una obra basada en fets reals, i en concret en el moment en què la Paramount Pictures compra els drets d'Esmorzar a Tiffany's a l'autor de A Sang Freda. Capote ven els drets però no pot assegurar que Marilyn faci el paper i ell mateix en persona és qui li ho comunica.

Egea es va imposar sobre les 15 obres presentades al guardó i va explicar que «hi ha hagut llibertat per a la ficció» i que «en un posterior muntatge serà el director qui decideixi com han de ser els actors que escenifiquin l'obra». Egea, de 61 anys, que professionalment es dedica al doblatge i adaptació de musicals, explica que «a l'obra, s'hi reflecteix el fracàs personal de les vides de dues persones amb un gran èxit professional».

Per la seva banda, Pere Ballart, que actuà com a portaveu del premi de poesia Vicent Andrés Estellés, no va ocultar la seva decepció «per no poder atorgar aquest premi». En total a l'Estellés s'hi havien presentat uns 20 originals amb estètiques molt diferents «encara que la qualitat mitjana era discreta». Tant és així que hi havia un únic original pel qual apostaven dos dels membres del jurat, mentre que, cada un dels altres optava per un altre diferent. «Davant això, l'única opció que teníem era deixar-lo desert». El jurat de l'Estellés també destacà que «hi havia obres amb una gran riquesa de contingut però que formalment no eren gens destacables, mentre que aquelles amb virtut formal estaven buides de contingut».

Tot i que no forma part de la convocatòria estricta dels premis Octubre, el premi Ramon Barnils de periodisme d'investigació és un dels més importants lliurat en aquest marc. Enguany no ha estat possible perquè dels 27 originals cap no ha merescut la confiança del jurat. Una dels seus membres, Núria Cadenes, explicà que «tot i que hi ha treballs que estan bé i que possiblement es poden publicar, cap no arriba al nivell exigit per a un premi que du el nom de Ramon Barnils». La gran majoria d'aquests guardons anaven sobre la memòria històrica «i molts són recreacions de vides i personatges, però no tenien qualitat per a rebre el guardó tot i merèixer la consideració del jurat». Així, els diners del premi s'acumulen i Cadenes féu una crida a la participació dels periodistes «perquè encara queden moltes coses per descobrir al nostre país». Així doncs, dos tocs d'atenció dels jurats que han d'esperonar encara més els participants als 37 premis Octubre, que tornaran convertir València en capital de cultura catalana l'any que ve.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris