nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

«La meva gran il·lusió és dur al cinema 'La mort i la primavera' de Rodoreda»

Agustí Villaronga enceta el cicle cinematogràfic de la UIB amb «Després de la pluja»,

87170

Agustí Villaronga es confessà un amant del cinema d'autor.

Agustí Villaronga és un mallorquí que, rere els seus estudis en Història de l'Art i les seves experiències com a periodista, ha esdevingut un director de cinema reconegut internacionalment. Villaronga s'endinsà des de fa anys en el setè art amb la direcció de curtmetratges i documentals. Després de la pluja és el film que obre avui el cicle de projeccions que la UIB proposa per commemorar el seu 30 aniversari.

"Amb què s'enfronta l'espectador? Quin és el missatge amb el qual vols que surtin de la sala una vegada projectat el film?
"Després de la pluja és una pel·lícula que va néixer d'un encàrrec. És una tv movie i com això es va plantejar des del principi. La producció de les pel·lícules adreçades a la televisió és molt més humil que les dirigides al cinema. Els actors són cares conegudes com Jordi Bosch, Marisa Paredes o Candela Peña. Els assaigs varen ser de tres dies molt intensos i la professionalitat del repartiment fou fonamental. En una tv movie tot es fa a corre-cuita i amb un pressupost ajustat. La cinta que es projecta avui és una adaptació d'una obra teatral de Sergi Belbel on els personatges són gent viva amb problemes normals que acaben representant la insatisfacció del món contemporani. Estic satisfet d'haver pogut dirigir-la perquè tenc fama de director torturador i el film és en to de comèdia. Pel que fa a l'objectiu del film, no m'agrada dir a l'espectador què ha de pensar quan veu una de les meves pel·lícules. Cadascú que paeixi el producte com li sembli.

"És la primera vegada que adaptes una obra de teatre al cinema i parles d'una comèdia, però has fet pel·lícules que estan marcades amb una línia ben diferent. Quina és, si existeix, la teva línia habitual de direcció?
"Al principi tenia clara la línia a seguir, però amb l'experiència he esdevingut una mica tot terreny i m'adapto, sense deixar d'aportar matisos que m'identifiquen. Si hagués tingut facilitats i m'hagués pogut produir els meus films hauria seguit una línia més clara. Malgrat tot, sempre intento fer-me meu el projecte. Els crítics m'aproximen al gènere dramàtic i al thriller. Personalment, crec que un tema que hi apareix bastant és el de com els problemes de la infància marquen una persona.

"Com et definiries com a director? Ets dels que creu que una bona música o un bon repartiment pot salvar un film?
"Escolt els actors i els faig de mirall. M'agrada trepitjar per camins nous. Pens que la dificultat com a director rau en les pel·lícules d'autor, perquè qualsevol problema és cosa del director i sembla que la responsabilitat de l'èxit o del fracàs del film recaigui únicament sobre l'autor Em definesc com un director apassionat per la direcció i si he fet guions, els escric amb els ulls del director que duc dedins. Pel que fa a la importància de les fases d'una pel·lícula, consider que la cinta és un global on cada moment té una importància extrema. Malgrat tot, si m'he de decantar cap a una de les fases, diré que sóc un director molt de taula, m'agrada preparar-ho tot i, com deia Hitchcock: «Ara només s'ha de rodar».

"Quina seria la pel·lícula perfecta vista a través de l'objectiu de Villaronga. Qui seria el director de fotografia?
"La meva il·lusió és dur al cinema, La mort i la primavera de Mercè Rodoreda. No m'agrada destacar ningú en concret, però en quant a la fotografia em decanto pels joves talents, com el director de fotografia d'El orfanato, Óscar Faura.

"Amb quins projectes treballes actualment?
El projecte més immediat que tenc en ment és la pel·lícula sobre el poeta Gil de Biedma, que es titularà Contra Gil de Biedma i que està pendent de la producció, de la mà d'Andrés Vicente Gómez. El protagonista serà Guillermo Toledo. Un altre dels meus projectes inmediats, que em fa especial il·lusió, és una pel·lícula sobre un pintor francès que viu a l'Argèlia dels anys cinquanta.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris