nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:
14°

Serra creu que la memòria històrica ha d'arribar a les escoles i mitjans

L'historiador obre el Congrés de Pensament dels Premis Octubre

De vegades hi ha estranyes aliances, i en un món on les casualitats de cada vegada són manco desintencionades, l'esvoranc de la Renfe va ser vist pels participants en els congressos dels 36 Premis Octubre que es realitzen a València aquests dies com «una clara demostració dels interessos tant del poder regional del PP com de l'estatal del PSOE d'aïllar València de Catalunya o a la inversa». Això deia un grupet de joves que aquests dies es preparen per debatre, formar-se i conviure en la gran universitat de tardor que és aquesta festa cultural valenciana lligada enguany al record dels 300 anys de la batalla d'Almansa, a la memòria històrica i a la llibertat en els mitjans de comunicació.

Esvorancs a banda, certament arribar fins a València va ser una odissea, però el cartell dels Octubre paga molt la pena. La jornada d'ahir va comptar amb una important participació de les Balears. L'historiador i president de l'Institut d'Estudis Baleàrics, Sebastià Serra, va ser l'encarregat de fer la taula rodona inaugural del Congrés de Pensament, que enguany du el títol genèric Entre el record i l'oblit: la creació social de la memòria. L'historiador va posar sobre la taula alguns dels principals debats que hi ha en aquests moments al voltant de la memòria històrica. Serra va centrar la seva intervenció en els eixos memòria i història i entitats i ciutadaniam, i va posar un èmfasi especial a manifestar «la necessitat de fer un diagnòstic del passat per poder entendre el present i anar cap al futur sense travelar dues vegades amb la mateixa pedra».

Serra va reclamar que l'anàlisi de la memòria històrica fos interdisciplinar i féu un repàs d'allò que havia estat la memòria històrica i quines actuacions s'havien duit a terme des de la transició fins al moment actual. «Avui dia, si observam una visualització de la memòria històrica, aquesta es concentra fonamentalment en actes cívics i polítics amb la retirada de determinats símbols, però encara de manera desigual» i es queixa de la manca de sensibilitat envers aquest tema a l'ensenyament, a la vegada que va denunciar la total opacitat «en les qüestions judicials».

Sebastià Serra assegurà que «no em pensava mai que en el 2007 encara ens haguéssim de plantejar qüestions com les dels memorials o de les lleis, un tema que ja podria estar molt resolt, sobretot pel que fa als seus vessants econòmics i de recerca dels desapareguts», però a la vegada va voler evitar simplismes i va reclamar equilibri i pluralisme a la vegada que va recordar que «l'oblit en la història no hi és».

L'historiador va aprofitar per recordar que «memòria i història no són sinònims, però no són termes antagònics, estan molt relacionats», i advertí dels perills que corria el fet de «museïtzar la memòria històrica». Segons ell, el que es necessita és fer «polítiques de memòria democràtica allunyades de dogmatisme i que a les actuacions no siguin només canviar rètols sinó intervenir a l'escola, als mitjans i al cine», a la vegada que recordà que «per forjar identitat, la memòria històrica és imprescindible».

Per altra banda, el periodista Andreu Manresa va intervenir en el congrés de mitjans de comunicació recordant que «no per més informació hi ha més pluralitat informativa», i explicà els canvis tecnològics dels darrers trenta anys, mentre que el catedràtic Joan Mas va pronunciar la conferència La Renaixença: naixement i evolució. Va ser només el primer tast de quatre dies intensos a la gran universitat en llengua catalana del mes d'octubre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris