nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

«Paul Durand-Ruel fou el marxant d'art més important del segle XIX»

Flavie Durand-Ruel repassà la vida del seu rebesavi en Es Baluard

El Museu d'Art Modern i Contemporani d'Es Baluard acollí ahir vespre la conferència Paul Durand- Ruel, amic i marxant dels impressionistes. Flavie Durand-Ruel, rebesnéta del mecenes, especialista en art i actual directora dels arxius familiars, acompanyà la conferència amb imatges i explicacions que revelaren la trajectòria de Paul Durand-Ruel. El director del Grup Serra, Pere A. Serra, fou l'encarregat de presentar l'acte. El seguí l'escriptor Guillem Frontera, que assegurà que les indagacions de Flavie sobre la seva família són «una manera de percebre la realitat màgica d'estar devora d'un corrent tan important de la història».

Per la seva banda, Flavie Durand-Ruel oferí un repàs històric de com la seva família s'endinsà en el món de les arts. Els pares del mecenes Paul Durand-Ruel el guiaren cap al món artístic. Així mateix, no fou fins el 1855 a l'Exposició Universal que Paul començà a desenvolupar el seu gust i la seva aposta per l'art. Davant l'exposició de Delacroix, «el meu rebesavi assegurà que aquella visió suposava el triomf de l'art viu sobre l'art acadèmic», afirmà Flavie.

En una primera època, el mecenes apostà pels pintors de l'escola de Barbizon, però més tard i enlluernat pels joves impressionistes desconeguts, apostà pràcticament la seva vida per aquest corrent. Paul confià en pintors com Manet, Monet, Renoir, Pissarro, Sisley, Boudin o César, entre d'altres.Durand-Ruel, que Kahnweiler definí com el seu model a seguir, fou un dels primers marxants d'art a Europa i, sens dubte, el primer que confià en el poder dels impressionistes. Així mateix, «malgrat travessar dues crisis financeres, fou el marxant més revolucionari de l'època», apuntà Flavie, qui també volgué afegir que els principis innovadors del seu repadrí en una societat culturalment molt rígida, «deixaren perplexos els seus colegues».

Flavie, mitjançant el complet arxiu que deixà el seu avantpassat com a llegat a la família, ha establert algunes de les bases sobre les quals s'assentava el mecenatge de Paul, com «l'exclusivitat amb els artistes, la realització d'exposicions individuals, crear una xarxa internacional d'art, relacionar l'art amb les finances, cercar promoció per mitjà de la premsa i, per sobre de tot, protegir l'art».

La galeria parisenca de Paul Durand-Ruel va arribar, després de passar pel menyspreu a Europa i amb l'ajuda dels aficionats a l'art nord-americans, a èpoques de màxima esplendor. «Paul va arribar a comprar en la millor època prop de 10.000 quadres, gairebé una tercera part de la producció impressionista passà per les seves mans», assegurà la conferenciant davant una sala entregada. Paul Durand-Ruel morí a 89 anys amb la satisfacció de veure els artistes impressionistes reconeguts. Entre el seu llegat hi ha el fet d'haver «marcat l'origen de l'impressionisme en molts de països», conclogué Flavie Durand-Ruel.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris