nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
15°

Les restes trobades a Porto Cristo fan pensar en l'existència d'un port romà

Quotidianament, les persones tendim a pensar que la memòria col·lectiva que ens lliga és una mena de cercle opac i tancat, el qual s'escapa de colpidores troballes que, sovintment, atorguen un sentit afegit a la història. Vet aquí un d'aquests casos que, si es corroboràs, redibuixaria la interpretació dels fets passats: l'antic port de Porto Cristo.

Fa uns decennis, la hipòtesi que proposa l'existència d'un port datat de l'època romana plana de manera persistent sobre més d'una de les recerques i investigacions «clandestines» que s'han posat en marxa a la zona durant aquests darrers temps.

El bessó d'aquest compendi de nebuloses, a la vegada que il·lusionants suposicions, el trobam al torrent de na Llabrona. Just allà, és on s'han localitzat moltes de les restes que empenyen a pensar en la presència d'un antic port. De fet, hi ha qui creu que el torrent avui present fou un braç d'aigua navegable en aquells temps, que permetia l'existència d'un seguit d'amarradors que s'enfilaven fins a les il·lustres coves dels Hams.

De fet, fa uns anys, es va trobar un d'aquests amarradors, que tenia una alçària de poc manco d'un metre. D'aquesta manera, s'intueix que el port llevantí s'endinsava fins a quatre quilòmetres terra endins.

El pas del temps ha anat evaporant progressivament la profunditat de les aigües que un temps donaven sentit a aquesta estació marítima, tot gràcies al farciment de còdols i brancam del fons del torrent.

De tots és ben sabut que un dels pilars sobre els quals descansava l'economia de Roma era el comerç, endemés de les activitats agrícoles i ramaderes. No debades, la posició estratègica de les Illes Balears les convertí en lloc d'aturada de molts mercaders que emprenien el viatge des de la península itàlica cap a Occident. Precisament aquesta minúcia pot ajudar a pensar que aquest port tenia una certa activitat.

Tot això ve ben confirmat pel quantiós inventari de restes de vaixells "i altres instruments associats al transport marítim" que qualque dia degueren velejar prop d'aquest indret de la Mallorca més oriental.

L'herència de les restes
En el llegat de relíquies trobam un grapat d'àmfores, les quals solien dur els vaixells fonats dins les aigües del port. L'estudi d'aquests petits tresors ha pogut determinar que cada taller generava uns models propis d'embarcació on posaven qualque segell, tot i que també se n'han trobat més de dues còpies. Fos com fos, les àmfores esdevenien vertaders contenidors en els quals es dipositaven els productes destinats després al comerç: transportaven oli, vi, peix, aigua i gra, entre d'altres menesters.

Emperò la funció comercial no degué ser exclusiva al port romà, almanco així ho constata la troballa d'hams a la vorera de l'actual torrent. Així, es pressuposa que l'hipotètic port romà s'alimentava d'una nombrosa flota de pescadors autòctons.

A Porto Cristo també s'han trobat llumetes o llums d'oli. Aquests objectes eren simples dipòsits de combustible que devien il·luminar les crues nits de molts mariners que sortien a vorejar amb freqüència. S'han catalogat distintes tipologies d'aquests instruments. De fet, a la zona del port en qüestió pareix que reposa un vaixell carregat d'aquests llums d'oli.

Tal vegada, una de les peces que més informació han aportat a aquests estudis arqueològics hagi estat una gerreta amb la qual es varen topar els descobridors de les restes d'un vaixell enfonsat. Es tracta d'una peça de ceràmica sigil·lada, la qual inclou decoracions en relleu i que degué ser feta amb motlo o amb aplicacions de matrius sobre la superfície exterior.

En aquest sentit, el detall que més ha enriquit la interpretació de la peça ha estat la seva singular ornamentació. En aquesta s'estampa el símbol de la victòria, que ve representat en la figura d'una dona que duu un brot de palmera dins la mà. Algunes de les versions apunten cap a la idea que la figura fa referència a la ciutat de Palma, símbol de la victòria. Cal no oblidar que aquest tipus de simbologia esdevenia bastant habitual entre els artesans de l'imperi, fet que potencia i reforça la idea del port romà a Porto Cristo.

Als voltants d'aquest indret del municipi de Manacor també han comparegut d'altres testimonis de ceràmica sigil·lada. Un cas exemplificant d'aquests vestigis el trobam en alguns dels recipients emprats per beure ja des del segle II aC.

D'aquesta manera, aquests «tassons romans» alegraven la seva imatge amb diverses decoracions a la part exterior. És previsible, doncs, que part d'aquestes obres d'artesania fossin fabricades a la capital de l'Illa, Pollentia, i que d'allà fossin transportades cap a les altres poblacions properes.

Els indicis que s'han anat destapant, de qualque manera, pareix que justifiquen o suggereixen un projecte seriós d'investigació a la zona.
Tampoc no s'ha d'oblidar que les restes trobades fins ara són absolutament casuals i en cap cas no esdevenen el resultat d'un profund treball arqueològic. En tot cas, existeix un projecte d'ampliació de l'actual port "amb les consegüents reserves per a espais d'allotjament turístic i oferta complementària" que s'hauria de conjugar a la perfecció amb un previ i rigorós estudi científic. Tot això si no es vol emboirar un bocí més de la nostra memòria més llunyana.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris