cielo claro
  • Màx: 16°
  • Mín:
13°

La cultura catalana aterra a Frankfurt

El sarcasme i la ironia envers els polítics centraren el discurs de Quim Monzó

73018

D'esquerra a dreta: J.Lladó, G. Sampol, M. Tous, B. Galmés, S. Serra, Bernat Joan, C. Ramis

Semblava que no arribaria mai. Després d'un llarg any d'estires i arronses entre agents polítics i editors, llistes d'escriptors refetes i allargades, o sorteigs de metres quadrats per a les editorials insulars, la 59a edició de la Fira del Llibre de Frankfurt prengué ahir el vol amb la cultura catalana com a convidada d'honor.Sis-cents metres quadrats, set dels quals de dedicats a les Illes Balears i Pitiüses, acolliran cinc dies d'esdeveniments artístics, plàstics i literaris amb prop de 400.000 productes editorials i en els quals la cultura catalana, la major sense un estat propi, mostrarà les seves millors gales al món sencer. El centre de congressos del recinte firal fou ahir capvespre l'escenari de l'esperada inauguració del Projecte Frankfurt 2007. El protagonista, Quim Monzó, féu riure de valent el públic amb el seu discurs Senyores i senyors. Un títol bastant atrotinat per a una lliçó carregada d'ironia fina i punyent dirigida especialment als polítics i a la controvertida societat catalana. A mode de conte, tal com el defení, l'escriptor català narrà les deliberacions que ha hagut de prendre un escriptor qualsevol per decidir si havia d'acudir o no a la Fira. «Facis una cosa o facis l'altra (...) la gent té un alt nivell de clarividència», augurà. La Mallorca germànica també fou objecte de sàtira de Monzó, que tot recordant el beat Ramon Llull definí l'illa com un «Bundesland geriatricoturístic alemany».

Però qui de veritat 'rebé' amb les paraules del pregoner fou el món polític.Ironitzant sobre la manera de fer un discurs inaugural «buit» i mancat de contingut, l'escriptor català comparà els «malabars» que fan els polítics cada dia amb els que ha de fer una persona a qui li encarreguen un discurs. A primera fila, els polítics catalans i illencs inflaven pit amb un somriure d'orella a orella.La cara més 'seriosa' de l'acte inaugural la posaren el president Montilla, que apostà per una cultura «forta i dialogant que sigui eix d'integració social», i el ministre de Finances alemany, Peer Steinbrück, que aprofità per fer un discurs polític i electoral sobre l'economia i la cultura germàniques.

Però els actes no acabaren aquí. L'espectacle estava a punt de començar, ja que després de la inauguració de l'exposició Cultura catalana, singular i universal, els convidats a l'acte partiren a corre-cuita cap a la Schauspielfrankfurt, on se celebrà la gala inaugural Un passeig per la cultura catalana. L'espectacle repassà a través de la música, el cant i la interpretació la història de la nostra cultura sota la batuta de Joan Ollé. A través de la música de l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra, més de cent artistes i escriptors d'arreu dels territoris de parla catalana interpretaren peces de Manuel de Pedrolo, Agustí Batra, Llorenç Villalonga, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, etc. Les cançons d'Ariadna de Salvador Espriu i les Homilies d'Organyà foren les dues peces que donaren el sus a aquesta gala que s'allargà durant més d'una hora i en la qual participaren els artistes mallorquins Maria del Mar Bonet, Pep Tosar i el pianista Agustí Fernández. Una bona mostra del que ha estat, el que és i el futur que té la cultura catalana, a la qual assistiren els màxims representants polítics catalans.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris