algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Toni Canet: «Per primer pic algú diu als joves que la vida és finita»

El director de «Las alas de la vida» rep una nova menció a Palma

Ara fa cinc anys, Antoni Canet (Llutxent, 1953), va rebre la proposta d'un bon amic. Carlos Cristos, metge gallec establert a Mallorca i afectat d'AMF (atròfia de múliples sistemes) li proposà que gravàs els seus darrers alens de vida. El que en un principi era un petit reportage televisiu s'ha acabat convertint en un film que no s'atura de rebre premis, mencions i aplaudiments.

"Encara no fa un mes us heu endut el primer premi de la Mostra de Cinema de Cadis. Cap novetat més?
"Ara acabam de tornar del Festival de Tolosa molt contents. Ens han agafat la pel·lícula, que servirà de material didàctic per a les escoles de França per al curs 2008/09.

"Quan un fa una pel·lícula independent, els festivals en són l'única sortida?
"Els festivals són un aparador. Guanyar a Valladolid és guanyar en un dels millors festivals de documentals del món. Quan passes aquesta barrera saps que, a partir d'allí, tots els premis seran menors. Però no perquè siguin menors et deixen de fer il·lusió. Un premi, a part d'omplir-te l'ego, obre les portes a una distribució. El premi de Valladolid ha fet possible que el film hagi arribat a totes les ciutats espanyoles.

"Quina acollida hi ha tingut?
"No hi ha cap ciutat on baixi de les quatre setmanes a la cartellera. A Madrid han estat vuit setmanes, a Barcelona, set. A València, catorze!

"Quina és la reacció de la gent? És diferent entre els joves o la gent d'edat?
" Als joves els fa reflexionar. Per primera vegada algú els diu que la vida és finita. A la gent major, el film els recorda que la vida s'està acabant. En els joves és una reacció intel·lectual, en els grans és emocional.

"I a Antoni Canet, què li ha ensenyat el film?
"Dues lliçons fonamentals. Una: hem d'intentar tenir la màxima felicitat en els moments més difícils i fer que el teu entorn també ho sigui. I, segon, que el final de la vida ha de ser el més digne possible i només el malalt que fa aquest tros de camí pot decidir què és per a ell una mort digna o no.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris