lluvia ligera
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

La tempesta fa malbé un dels vitralls de la capella Reial de la Catedral

Un projecte de Ruggeri per canviar les vidrieres de la capella, pendent d'aprovar

75532

L'estat actual del vitrall trencat de la Seu.

La tempesta de dijous no sols afectà naus industrials o torres d'alta tensió. La Seu, aquest vaixell de pedra que està ancorat en terres mallorquines des de fa segles, va perdre ahir un dels seus vitralls. Damunt la capella Reial, on es troben les restes de Jaume II i de Jaume III, hi ha tres vidrieres fetes per la Casa Amigó l'any 1889. La central, dedicada a les figures de Sant Pere i de Sant Pau, està acompanyada de dos vitralls situats a dreta i esquerra. Aquests dos contenen motius geomètrics i florals, una cosa molt típica de l'època en què foren creats i també de l'estil centroeuropeu que arribà a Mallorca en aquells temps i del qual, a més, se'n poden trobar bons exemples a esglésies com les de Santa Eulàlia, de Sant Matgí o del seminari vell. El vent provocà que la vidriera situada més a la dreta i, per tant, més propera al mar, d'on venia la tempesta, es fes malbé: quatre dels panells que l'integraven es varen rompre.

Mossèn Llorenç Tous, encarregat del patrimoni artístic de la catedral, afirmà ahir que «aquests vitralls són de baixa qualitat artística, com afirmen la directora del Museu de Mallorca i l'arquitecte de la Seu, i el seu estat de conservació no era gaire bo». El més curiós del cas és que coincideix que l'equip d'arquitectes de Constantino Ruggeri (que ja havia fet algunes de les vidrieres de la Seu), integrat per Luigi Leoni i Chiara Rovati, entre d'altres, havien visitat la catedral illenca fa pocs dies i havien confirmat que la vidriera dreta «feia una mica de panxa». La tempesta ha avançat un fet que «es preveia», ja que, finalment, «les juntes de plom han cedit». Malgrat això, Tous afirmà que «no es veia una reparació urgent, cosa que a la Seu sempre tenim molt present perquè som conscients dels patrimoni que hi ha a la catedral i la cura que n'hem de tenir». El vitrall, de vuit metres d'alt i 50 centímetres d'ample, ha estat tapat amb plàstics per evitar més desperfectes.

Ara, la qüestió és decidir què es farà amb el finestral, i també amb els altres dos que l'acompanyen. En aquest sentit, l'equip de Ruggeri ja havia presentat una projecte amb el qual es proposava la substitució de les vidrieres actuals per unes de noves. Es tractava també «de posar uns vitralls que, ja que estan situats a la capella de la Trinitat, punt central de la Seu, fossin d'una temàtica superior a la qual mostraven fins ara». En aquests moments, però, el bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, encara no s'ha pronunciat sobre si aquest projecte es portarà envant o no. El que és cert, és que ara caldrà decidir-ho amb més pressa que abans.

La Casa Amigó féu més vitralls a la catedral de Palma. De fet, mossèn Tous informà que «dins el mateix gust i estil hi ha dues vidrieres més de la mateixa casa: el de la capella de la Corona, dedicat al nom de Maria, i el de la capella de Sant Josep, dedicat al nom de Jesús». Els vitralls han estat sempre molt importants a les esglésies i, sobretot, dins «el gòtic, en què els colors dels vidres servien per crear un clima religiós que unificava els símbols que hi ha dins l'església», sentencià.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris