algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Mor el pintor i escultor Pablo Palazuelo, poeta de la geometria

L'artista madrileny rebé el premi Velázquez d'arts plàstiques 2004

El pintor i escultor Pablo Palazuelo, poeta de la geometria, morí ahir a Madrid quan estava a punt de complir els 91 anys.Palazuelo, nascut a Madrid el 6 d'octubre de 1916, era «un artista amb una profunda formació intel·lectual». Després de passar per l'art figuratiu i el cubisme, la seva obra desembocà en l'abstracció geomètrica. L'any 2004, obtingué el premi Velázquez de les Arts Plàstiques, que se sumà als nombrosos guardons guanyats al llarg de la seva carrera, com el premi Nacional d'Arts Plàstiques, obtingut el 1999 «exaequo» amb l'escultora Cristina Iglesias.

Palazuelo era un artista en constant evolució, afirmava que «la vida és un moviment continu que no cessa ni amb la mort ni després d'aquesta», i mantenia amb el seu treball una lluita «per desxifrar allò amagat, per solucionar allò difícil».

L'escultor estudià Arquitectura a Madrid i posteriorment a Oxford, però a partir del 1939, i gràcies al suport de la seva mare, pogué dedicar-se de ple a la pintura. El 1948 arribà a París, amb una beca del Govern francès, i exposà els seus primers dibuixos abstractes.

En aquesta època coincidí amb artistes com Eduardo Chillida, amb qui va compartir moltes inquietuds. Ambdós foren llançats internacionalment pel galerista Aimé Maeght. Inicialment, Palazuelo va ser molt influït per artistes com Kandinsky, Mondrian i, sobretot, per Paul Klee, el seu pintor favorit en els seus començaments.La seva faceta com a escultor aparegué al 1954, però deixà de banda aquest vessant artístic perquè al seu galerista de París no li interessà. Palazuelo hi tornà l'any 1963.La seva primera exposició individual tingué lloc a la Galeria Maeght de París. Posteriorment al 1955, exposà a museus com el Guggenheim de Nova York, el Carnegie International de Pittsburg, o el d'Art Modern de la Vila de París.

A Espanya, causà una gran impressió l'any 1973, amb la seva primera exposició al país. Quatre anys més tard exposà la seva obra escultòrica, primer a Barcelona, a la Galeria Maeght, i el desembre del mateix any a la Galeria Theo de Madrid. L'any 1981 aparegué la primera monografia sobre l'obra de Palazuelo, fruit de l'intercanvi de cartes entre el mateix pintor i el poeta francès Claude Esteban durant els darrers anys de la dècada dels setanta. Durant els anys vuitanta exposà també una individual a Madrid i també a la Galeria Solitud Lorenzo.

El novembre de 1993 inaugurà al Museu de Belles Arts de Bilbao una selecció de la seva obra sobre paper, exposició que també es mostrà a Saragossa. Durant el 1995, el Museu Reina Sofia exposà la seva primera exposició retrospectiva, un recull de 70 pintures, obres sobre paper i catorze escultures.L'any 1997 exposà a la Galeria Solitud Lorenzo de Madrid els seus darrers treballs. La mateixa galeria inaugurà al 1999 una nova exposició de l'artista, amb olis, gouaches i tres escultures.«La vida és a tot arreu i també la mort és un procés vital, el que queda podrint-se està ple de vida. Després la vida no cessa ni en la mort», solia dir l'artista.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris