algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

Una dent revela la identitat de la reina Hatshepsut

Un queixal ha estat la clau per revelar un dels grans enigmes que encara quedaven pendents en egiptologia, el parador de la mòmia de la reina Hatshepsut. A bombo i platet, el «guru» dels arqueòlegs egipcis Zahi Hawass va revelar ahir al Museu d'Antiguitats Egípcies d'El Caire que la mòmia, que es creia desapareguda fins al dia d'avui, estava en realitat «extraviada» al tercer pis del museu. Com si es tractàs d'un trencaclosques, Hawass va explicar que va saber que la mòmia, de cos present durant la roda de premsa, i a la qual li falta una peça dental, era la de la faraona quan va veure que un queixal, trobat en una caixa amb vísceres d'Hatshepsut, s'adaptava a la seva dentadura.

Gràcies a aquest queixal, la mòmia d'Hatshepsut va tenir la seva posada de llarg davant de la premsa al costat de la de la seva dida Sitra. Per a l'ocasió, les dues mòmies van aparèixer en sengles urnes de vidre, embolicades en sudaris, alienes a tot l'enrenou que hi havia al seu voltant, dormint el seu son etern. Hatshepsut es va revelar ahir com un personatge carismàtic capaç de moure multituds atesa l'expectació creada entorn de la troballa de les seves restes. Filla de Tutmosis I, esposa de Tutmosis II i madrastra de Tutmosis III, Hatshepsut, el nom de la qual significa «la unitat d'Amon davant dels nobles», va ser la reina-faraona que va governar durant més temps (1502-1482) a l'Antic Egipte.

Ahir, la reina, o més bé la seva mòmia, va tornar a reviure els seus moments de glòria quan Hawass va confirmar el que ja era un secret a veus: que la mòmia d'Hatshepsut és una de les dues trobades el 1903 per l'arqueòleg Howard Carter, el descobridor de la tomba de Tutankhamon el 1922, a la tomba 60 de la Vall dels Reis, i que més tard va ser traslladada al museu. En aquesta tomba, els arqueòlegs van trobar una mòmia en un sarcòfag identificada com les restes de Sitra, la dida d'Hatshepsut. Al costat de Sitra, hi havia una mòmia en terra, que ningú no va poder identificar, encara que «tenia el braç esquerre doblegat sobre el pit, indicatiu que pertanyia a la reialesa», va explicar Hawass. Res no va tornar a saber-se d'aquesta mòmia desconeguda fins que un dia Hawass es va fixar en ella, buscant mòmies reials, i va decidir analitzar-la en un escàner juntament amb les restes de la dida i les d'altres dues mòmies trobades al temple de Deir El Bahari, ordenat construir per Hatshepsut a Luxor. El que Hawass no va contar ahir és que la difunta arqueòloga alemanya Elizabeth Thomas ja va sostenir fa anys que la misteriosa mòmia era d'Hatshepsut, però es va trobar amb la incomprensió dels arqueòlegs egipcis i del mateix Hawass. Desxifrat ja el misteri d'Hatshepsut, queden enlaire dos grans enigmes de l'egiptologia: el parador de les tombes de Cleopatra i d'Alexandre el Gran.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris