algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Juny egipci

L'hotel desastre del Caire té l'avantatge -algun n'havia de tenir- de la seva bona situació: carrer Talaat Harb, al centre de la ciutat. Entre els clients, perduts per dins els dos immensos pisos convertits en hotel, hi has dos amics, palestins de Gaza: un capità de la guàrdia personal del president -comprovat- i un soldat ras. Estan de vacances. Un poc més amunt de l'hotel, concretament al número 34 del mateix carrer, l'escriptor Alaa Al Aswani hi situa l'edifici Iaqubian. El llibre és un tros de la vida cairota, amb esplendors i misèries, sexe i vida religiosa. Armand, fill del fotògraf armeni Armand, ha traspassat el seu local de Talaat Harb. Unes cinquanta obres del pare, mort el 1963, romanen a Mallorca. Al restaurant Estoril, del qual Armand fill era un habitual que cada dia hi feia la seva cervesa i unes tapes, només saben que estava molt malalt i que ha tancat el negoci. El mòbil de Walid, fidel col·laborador i memòria del fotògraf durant molts anys, sona i sona però ningú no contesta.

L'oasi de Baharia està al seu lloc, però per arribar-hi s'ha de disposar d'un mínim de sis hores. El més fort és sortir de la gran ciutat, perquè es necessiten una hora o dues per, finalment, enfilar la carretera que du directament a l'oasi. Ja és cosa sabuda que a Baharia els visitants no hi fan massa dies perquè se'n van cap al desert. Així i tot els hotels fan ampliacions. Pel carrer els nins petits ja no demanen llapis, demanen diners. I tot té un preu. Aquesta vegada hi havia un equip de televisió que feia un documental per a Discovery. A la nit, quan tornaven de filmar alguna intervenció del totpoderós Zaky Hawas, o coses així, jo els convidava a vi egipci. Tornant cap al Caire em va tocar seure al costat d'un imam. M'incitava a memoritzar frases en àrab que, segons com es miri -i especialment si es fa davant dos testimonis- vol dir que un s'ha convertit a l'islam. A ell li queien les llàgrimes. Llavors es passà hores cantant l'Alcorà. De nou a l'hotel desastre de Talaat Harb, aquesta vegada també amb dos amics palestins. L'endemà un havia d'entrar a l'hospital: tenia un braç inflat de metralla. De Hamàs, va dir ell. Per molts carrers del Caire les acàcies florides deixaven el cel i la terra ple de color.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris