algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Cent anys d'expedició illenca a Terra Santa

El Museu Bíblic conserva els objectes que dugueren de l'Orient Costa i Llobera i M. Antònia Salvà

El 23 d'abril de 1907 un grup de mallorquins, inclosos els poetes Costa i Llobera i Maria Antònia Salvà, agafaren el vaixelIle de France embarcats en el «Quart pelegrinatge espanyol a Terra Santa». L'objectiu principal dels intel·lectuals mallorquins era satisfer les seves inquietuds literàries, culturals i religioses, o simplement com ho definí Maria Antònia Salvà, «trescar món».

El viatge per Atenes, Constantinoble, Xipre, Beirut, Terra Santa, el Caire i Roma durà quaranta dies. En tornar, els mallorquins duien als seus farcells tot allò que els havia resultat interessant. Ceràmiques moabites del segle VIII aC, dracmes o altres monedes corrents a Palestina, pedres i puntes de llança o un extens herbari, foren les joies que compraren durant el seu periple, i que ara s'exposen al Museu Bíblic.

Francesc Ramis és el responsable d'aquest centre museístic i, juntament amb un petit grup d'investigadors, estudia les inscripcions d'aquelles peces que ara fa cent anys els expedicionaris mallorquins portaren de l'Orient.

El Museu Bíblic, erigit durant el Bisbat de Pere-Joan Campins i ubicat al seminari antic de Palma, repassa la història de les sagrades escriptures des de la Mesopotàmia passant per l'exòde d'Egipte fins al Jerusalem de Jesucrist. «Per tal que els nostres visitants puguin comprendre millor la Bíblia, recorrem a aquestes peces», aclareix Ramis, per matisar que el centre té d'una banda una vessant pedagògica i de l'altra, d'investigació.

Un gran herbari
En realitat el museu, dependent de l'Església, només s'obre al públic quan s'ha concertat una visita prèvia, i entre els interessats hi abunden els escolars.

En total, compta amb 750 peces. A més, una secció del centre és dedicada a les ciències naturals, amb una col·lecció de la flora bíblica. «Els objectes que portaren Salvà i Costa no són tal volta gaire transcendents, i potser en pagaren molt més de la vàlua que tenien -assegura Ramis-, però el que nosaltres hem fet és desxifrar les inscripcions de totes aquestes peces, escrites en hebreu, arameu, grec o hablaïta».

En general, són inscripcions comercials «que aclareixen com es comprava i venia en aquell temps, i d'on s'extreu informació sobre el món antic».

Les vivències d'aquell grup encuriosit per conèixer de prop la cultura mediterrània i per visitar paisatges exòtics, quedà plasmat als seus escrits. Miquel Costa i Llobera ho mostrà a Visions de la Palestina i Maria Antònia Salvà a Viatge a Orient, però el llegat no literari roman encara avui en un edifici de Ciutat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris