algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 18°
20°

«El Congrés donà carta blanca als científics per unificar la llengua»

La setmana commemora els 100 anys del Congrés de la Llengua

X.RIUTORT.Palma.
La Setmana del Llibre volgué commemorar ahir els 100 anys del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana que tingué lloc a Barcelona amb una taula rodona amb la presència d'Antoni Ignasi Alomar, Aina Moll Marqués i Bernat Joan Marí. L'acte fou presentat i moderat per Jaume Corbera.

Aina Moll, filla de Francesc de Borja Moll, parlà sobre la figura de mossèn Alcover, el gran propulsor del congrés, que va ser «una força de la naturalesa», en paraules de la filòloga, «que amb el seu poder de convicció va animar els intel·lectuals a sumar-s'hi, primer els de les Illes, i després els catalans». Va fer, segons Moll, «una creuada per la llengua, la proposta de fer un congrés de gramàtica i sintaxi es convertí en molt més, varen participar-hi 3.000 persones, sense ell possiblement no s'hagués fet» explicà Aina Moll.

Antoni Ignasi Alomar, professor associat de llengua catalana de la UIB, aclarí que, si bé es bàsica la figura d'Alcover en aquest moment històric, «s'ha de veure el Congrés com una culminació d'un procés de recuperació de la llengua» emmarcat dins «una ebullició del nacionalisme, a nivell cultural i polític». Per Alomar el Congrés formava part d'un conjunt d'iniciatives de l'època, com la de construir una escola catalana moderna, i va servir per impulsar la normalització: «Va ser una carta blanca als científics, perquè unificassin la llengua, que era en una situació d'anarquia ortogràfica com es reflecteix a les publicacions d'aquell moment», afirma el professor.

L'eivissenc Bernat Joan Marí, professor de llengua catalana, sociolingüista, literat i polític, sintetitzà les repercussions modernes del Congrés, «els efectes col·laterals varen ser automàtics, el Congrés tingué molta repercussió social». Marí recuperà la figura de Vicenç Serra Orbay, sociolingüista que estudià la diglòssia sense bilingüisme a Eivissa, i la visió de la pròpia llengua dels seus habitants.

Els participants estigueren d'acord amb la transcendència que va tenir el Congrés i amb la modernitat de les seves propostes.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris