nubes rotas
  • Màx: 23°
  • Mín: 23°
23°

Rafael Borràs parlà sobre «els Borbons que, vius o morts, sempre retornen a Espanya»

Els darrers Borbons, des d'Alfons XIII fins al príncep Felip era el títol de la conferència que l'escriptor i editor Rafael Borràs Betriu impartí ahir al Club Ultima Hora. Entre el públic, molt atent per escoltar un conferenciant que no amagà en cap moment el seu republicanisme, s'ha de destacar la presència del president del Parlament, Pere Rotger; de la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar; del conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol; i del conseller executiu de Medi Ambient del CIM, Miquel Àngel Borràs, que foren rebuts pel president del Grup Serra, Pere A. Serra, i per altres directius de l'empresa com Miquel Serra, Carme Serra, Margalida Magraner, Paula Mir o Sebastià Ginart.

Després d'unes paraules de benvinguda de Pere A. Serra, el conferenciant fou presentat per Joan Riera, director adjunt de Diari de Balears, que destacà el perfil liberal i republicà de Borràs: «L'obra de Borràs Betriu és un intent d'explicar els errors i els perquès».

La conferència d'aquest estudiós partia d'una data clau en la història d'Espanya: el 14 d'abril de l'any 1931, quan cau la Monarquia d'Alfons XIII i es proclama la Segona República després d'unes eleccions municipals que es converteixen en un plebiscit contra el rei. Un monarca que l'any 1923 havia donat suport a la dictadura militar de Miguel Primo de Rivera, contravenint el jurament realitzat quan fou proclamat rei, en el sentit de respectar les llibertats.

Durant l'exili, Alfons XIII trià la Itàlia de Mussolini per intentar controlar els monàrquics espanyols, i per trobar alguns aliats en el cas de poder tornar al tron.

Si durant la conferència Borràs destacà cap figura fou, sense cap dubte, la de Joan de Borbó, el tercer fill d'Alfons XIII en benefici del qual aquest abdicà. N'afirmà que «don Joan no va ser un demòcrata de tota la vida ni un antifranquista: va ser un sequaç entusiasta i un opositor ineficaç de Franco». Així, es féu ressò de la descripció que n'havia ofert Santiago Carrillo: «Don Joan és el zero a l'esquerra més il·lustre de la història espanyola recent».

A parer de l'expert, el que hauria d'haver fet la Monarquia en produir-se l'alçament de 1936 era defensar el règim instaurat democràticament o, si més no, exercir d'intermediària entre les parts en lloc de ser bel·ligerant contra la meitat dels espanyols. «Don Joan s'oferí fins a tres vegades a Franco per allistar-se», assegurà Borràs.

El fill de Joan de Borbó -que tornà les restes de son pare al panteó de l'Escolar-, Joan Carles, fou l'elegit per Franco per a la seva successió. «No podem dir que el 1975 es reinstaurà la Monarquia. No, la Monarquia es reimplantà, és una Monarquia de nova planta». De Felip, el darrer dels Borbons, molt qüestionat com a futur Felip VI, en destacà la sibil·lina i ràpida proclamació com a príncep d'Astúries abans que les Corts Constituents proclamassin la igualtat entre homes i dones.

De tota manera, Borràs acabà amb una frase molt reveladora: «El borbons, vius o morts, sempre tornen a Espanya».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris