algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 22°
18°

Les Illes Balears, a l'exterior

La feina de creadors mallorquins es recull en catàlegs que edita el Ministeri d'Afers Estrangers

79412

Cartell de «Bis Barcelona» per a l'Ajuntament de Roses (2001).

El Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació, juntament amb altres institucions relacionades amb el món de la cultura a nivell estatal i autonòmic, editen anualment un seguit de llibres que es distribueixen a les diferents ambaixades espanyoles arreu del món amb la finalitat de promocionar i donar a conèixer a l'estranger l'obra d'artistes, dissenyadors, dibuixants i cantants de l'Estat espanyol.

Entre la selecció de dissenyadors que s'inclouen en aquests catàlegs s'hi poden trobar les creacions d'alguns mallorquins.

Entre els volums editats el 2005 dedicats a commemorar el IV centenari d'El Quixot, Lanza en astillero. El caballero Don Quijote y otras de sus tristes figuras transforma el clàssic de Cervantes en un divertit còmic. Entre els nombrosos dibuixants que hi participen s'hi troben els mallorquins Francesc Capdevila, més conegut con Max, i també Pedro Juan Riera, o Pere Joan.

Mentre que Max s'encarrega del guió i de la il·lustració del capítoEl amador más leal de su señora, que fa referència a l'episodi vint-i-sis de la primera part, «on prossegueixen les fineses que d'enamorat va fer el Quixot a Sierra Morena», Pere Joan reinventa el Quixot en el capítoFlor de Caballería, sobre l'episodi cinquanta-dos de la primera part «de la pendència que el Quixot va tenir amb el cabrer, amb la rara aventura dels diceplinants, al qual va donar fi a costa de la seva suor».

Reinvenció
Al llibre Otros Quijotes, on la proposta és reinventar el personatge del Quixot des de la perspectiva del disseny, el representant de les Illes és Pep Carrió (1963), que amb la madrilenya Sonia Sánchez dugueren al terreny de l'escultura la figura que protagonitza el clàssic de Cervantes.

Els dissenys del menorquí Àlex Gifreu (Maó 1971) també hi són presents a Proyecta. Diseño Español. Una nueva generación, publicat pel Ministeri d'Afers Estrangers i l'Institut Cervantes. El volum recull una mostra dels dissenys, especialment cartells, que s'han creat en els darrers anys a l'Estat.

El 1997 Gifreu fundà amb Pere Àlvaro (Palafrugell, 1967) l'empresa Bis Barcelona, i l'exposició de treballs que es troba al llibre pertany, quasi tota, als encàrrecs del negoci.

Un altre dels volums que ha publicat el Ministeri d'Afers Exteriors, en aquest cas amb la Societat Estatal per al Desenvolupament del Disseny i la Innovació, es titula Listos para leer i ofereix una mostra de les distintes creacions que s'han fet a Espanya en el terreny del disseny de llibres. És precisament aquí on es destaca la feina de Jaume Falconer, el qual dissenyà l'edició del volum Poesia de paper 1990-2000 amb la col·lecció Poesia de Paper, de l'editorial Universitat de les Illes Balears.

Les ambaixades disposen també d'alguns monogràfics, entre els quals destaca Posithiv, del fotògraf Pep Bonet. Aquest jove fotògraf nascut a la Colònia de Sant Jordi és actualment un dels paradigmes de la fotografia compromesa. Després de desenvolupar distints treballs a Cuba, Vietnam i Mianmar, Bonet va recalar en terres africanes. De la seva estada allà sorgí Faith i chaos, on donava compte de les consequències de la guerra civil en aquest país. Després de treballar amb l'organització Metges sense Fronteres, el fotògraf publicà Positiv, un treball centrat en el tema de la sida. Per tots aquests treballs, Bonet aconseguí nombrosos reconeixements que l'han convertit en un dels fotògrafs mallorquins amb major projecció exterior.

Finalment, el Ministeri d'Afers Exteriors edita una mena de catàleg musical anomenat Nuestra diversidad musica, en què es recullen cançons interpretades per diferents artistes de l'Estat (un per cada comunitat autònoma).

El representant de les Illes aquí és tot un veterà: Tomeu Penya, i és amb la canço Sa força d'una mirada que ens representa.

El fullet diu d'ell que té una «peculiar i profunda veu», a més «d'una gran personalitat artística».

Aquest tipus de publicacions, que funcionen com a catàlegs, donen compte del gran nivell creatiu que es pot trobar actualment a l'Arxipèlag.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris