nubes rotas
  • Màx: 17°
  • Mín: 17°
16°

Susanna Rafart i Ricard Ripoll, nous guardonats als Cavall Verd

Premiats el poemari «Baies» i la traducció d'«Els Cants de Maldoror»

X. RIUTORT. Palma.
La XXIII edició dels premis Cavall Verd ja té guardonats. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) presentà ahir els dos premiats d'aquesta edició.

Susanna Rafart s'endugué el premi Josep Maria Llompart de Poesia pel poemari Baies; el jurat també va fer un esment especial a les dues obres finalistes d'aquest premi: Vidre fumat, de Josep Maria Sala-Valldaura, i Monstres, de Josep Lluís Aguiló.

Ricard Ripoll guanyà el premi Rafel Jaume de Traducció Poètica per la versió d'Els Cants de Maldoror del Comte de Lautrémont; en aquest cas, el jurat va fer esment especial a la traducció finalista Sonets transcendents a cura de Rafel Bordoy.

A l'acte hi assistiren el vicepresident de l'AELC, Gabriel de la S.T. Sampol; el director insular de Política Lingüística, Miquel Julià; el director insular de Cultura, Guillem Ginard; la guardonada Susanna Rafart i el finalista de traducció Rafel Bordoy.

La poetessa Susanna Rafart es va mostrar agraïda als lectors de Mallorca, on considera que és «llegida i compresa». L'escriptora explicà que ideà el llibre de poesia Baies com una recerca de «la sensualitat de la percepció», «una mirada cap al món concret i quotidià». Estilísticament el poemari és una proposta aventurada, ja que es troba entre el poema en prosa i l'assaig poètic: «Volia una obra que estigués entre la sensibilitat i la intel·lectualitat».

El traductor de la difícil i pre-surrealista obra del Comte de Lautrémont, Ricard Ripoll, no pogué assistir a la presentació dels premis. Aquesta versió dels polèmics Cants de Maldoror s'emmarca dins del Grup de Recerca Escriptures Subversives (GRES) que el traductor dirigeix.

Rafael Bordoy, que va traduir Sonets transcendents de Quevedo, defensà la traducció d'obres en castellà a la llengua catalana; per a ell el fet de saber un idioma no lleva que volguem llegir en la nostra llengua una obra que ens agrada: «Quan tots sapiguem anglès, ja no traduïrem Shakespeare?». Amb aquests Cavall Verd continua la política de deslocalització de l'AELC no només en relació a l'espai (organització dels premis en diferents llocs cada any; escriptors de diferents punts de la geografia de llengua catalana), sinó també en relació a la situació estilística de les obres guardonades, propostes arriscades, «rares» com un cavall verd.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris