lluvia ligera
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

Joan Alcover i els Poemes bíblics

La Biblioteca que lliura «Diari de Balears» reedita aquesta obra a cura de Gabriel Seguí i Trobat

G. CARRIÓ. Palma.
L'autor de La balanguera nasqué el 1854 a Palma, on morí el 1926. És un dels literats fonamentals de la poesia moderna en català, integrant d'una generació esplèndida a la qual va pertànyer també Miquel Costa i Llobera. Joan Alcover és autor d'alguns dels poemes essencials de la nostra literatura, convertits en referents per als autors del segle XX. Cap al tard (1909) és el poemari en què es recolliren algunes d'aquestes peces. El 1918 publicà els Poemes bíblics, definits, amb consens per la historiografia, com una obra de maduresa consolidada. A part, redactà diferents assaigs com Humanització de l'art (1904) i L'art segons Tolstoi (1921).

Joan Alcover es llicencià en dret a Barcelona l'any 1878 i exercí de misser a Palma. Fou amic personal d'Antoni Maura, qui l'introduí en el Partit Maurista. Durant l'etapa de polític va aconseguir ser diputat provincial (1883-1886) i diputat a Corts (1893). La seva vida personal fou marcada per la desgràcia. Es va casar dues vegades: primer, amb la barcelonina Rosa Pujol i, en enviudar, amb l'alaronera Maria d'Haro. D'aquests matrimonis tengué 5 fills, dels quals només en sobrevisqué un.

Gabriel Seguí i Trobat, filòleg, liturgista i prevere, ha tingut cura de la present edició dels Poemes bíblicsi amb ell conversàrem sobre alguns dels aspectes de l'obra de Joan Alcover:

-Doctor Seguí, per començar, no és agosarada una reedició dels «Poemes bíblics»?
-Aquest poemari és una demostració palpable d'un referent obligat per a la cultura occidental, que no és un altre que la Bíblia. Cal tenir un coneixement bíblic bàsic per a una millor interpretació del nostre corpus cultural. I tot això, més enllà de les creences i de la fe personal. L'obra és una peça cabdal dins la producció de Joan Alcover; agosarada o no, és imprescindible.

-Per tant, l'interès que ofereix és només religiós?
-Ara estem en una època de construcció europea... Sense voler ser fonamentalista, cal dir que la nostra idea de llibertat no es pot deslligar del sedàs del cristianisme, i la Bíblia n'és la seva pedra angular. Aquesta és una de les tesis de l'historiador Jacques Le Goff, un reconegut medievalista que. a més, és agnòstic. Sovint es confon l'herència cultural amb la fe personal. Potser, en el rerrfons d'aquesta polèmica, hi ha la imatge de la jerarquia eclesiàstica, allunyada de la vida de la gent i amb pretensions de dominació de consciències.

-Si es revisa la biografia de Joan Alcover, pot sorprendre la marcada diferència entre l'Alcover públic i l'Alcover íntim. Com es conjuga aquesta combinació?
-El Joan Alcover públic és l'home empès per la necessitat de tenir resolts els mitjans de vida. En la faceta de polític i misser, Joan Alcover és el perfecte funcionari. En canvi, l'Alcover privat, com a poeta i assagista, és la figura d'un pensador profund i espiritual, ferit per les desgràcies de la vida familiar. Maria Antònia Salvà parlà en alguna ocasió de l'enteresa i l'estoïcitat d'Alcover, que s'animava i cobrava força en parlar de poesia; d'aquí el caràcter catàrtic de la seva obra.

-Constatades les dedicatòries d'alguns dels «Poemes bíblics», què es pot dir de la dimensió social de Joan Alcover?
-S'ha d'esmentar l'amplitud de les seves relacions socials. Són famoses les tertúlies literàries que organitzava a casa seva i que reunien l'elit intel·lectual de l'època. Miquel dels Sants Oliver, un home polièdric, li dedicà com a crític literari lloances vertaderament sentides. Antoni Maura representa el món de la política en el qual participà Alcover. Antoni Rubió pertany a les coneixences dels anys de formació a Barcelona. I sempre admirà l'obra de gran contingut espiritual de Miguel de Unamuno. Aquests són els quatre personatges als quals dedicà algun dels Poemes bíblics.

-Joan Alcover començà a escriure en castellà, fins que féu el viratge cap al català el 1903. Què hi ha darrere aquest fet?
-Hi ha la consideració del català com a una eina bàsica i imprescindible en temes de poesia i espiritualitat. La llengua, com la religió, forma part de l'essència íntima de la persona, sense deslligar-la de la consciència nacionalista, que ell afrontà de manera discreta però ferma. S'ha de dir, d'altra banda, que la poesia castellana d'Alcover és correcta i no desdiu de la que feren els seus contemporanis.

-Com era l'ambient religiós que va acollir els «Poemes bíblics»?
-Hi havia dos ingredients molt rellevants. Era un moment de recuperació del pensament de Sant Tomàs d'Aquino, impulsada pel papa Lleó XIII. Basant-se en els textos tomasians, aquest papa féu una defensa de la justícia social; tot i que avui en dia ens semblaria insuficient. En segon terme, hi havia un auge de la idea romàntica de Terra Santa i el mite dels viatges a Jerusalem; que també trobam en el rerefons de les Visions de Palestina, de Miquel Costa i Llobera.

-Quins personatges tria Alcover dels textos sagrats?
-Són personatges sempre secundaris de l'Antic Testament. Això indica, primer de tot, una lectura acurada dels textos bíblics. En segon lloc, demostra la pretensió de l'autor de posar-se dins la pell de personatges no prou valorats o desconeguts. Tot i així, tenen una dimensió vital pròpia i participen del missatge salvador de la Bíblia, que és simbòlic i no historicista. Joan Alcover, que segurament emprà una Bíblia en castellà, fa d'intèrpret poètic d'aquest missatge, a partir de les seves circumstàncies vitals.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris