lluvia ligera
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

El Consell presenta en societat «La cuina conventual a Mallorca»

El llibre dedica una part a l'arquitectura i l'altra a les receptes

M.L.Palma.
La consellera de Cultura del Consell de Mallorca, Dolça Mulet; el director insular de Cultura, Guillem Ginard; el president de la Fundació Amics del Patrimoni, Joan Guaita, i dos dels cinc autors, Jaume Llabrés i Miquel Sbert, presentaren ahir a la seu del Consell el llibre La cuina conventual a Mallorca. Espais, costumari i receptes, editat per Olañeta, que recull no sols un conjunt important de les receptes tradicionals més antigues dels convents de Mallorca, sinó també un estudi de l'arquitectura i els espais característics dels convents.

El volum és el resultat de la feina en equip de Jaume Llabrés i Aina Pascual, que s'han encarreat de la primera part, dedicada a l'arquitectura, els espais i la història; i de Miquel Sbert i Roser Ramos, que han elaborat amb cura el recull de receptes culinàries als diferents convents. Paral·lelament, les fotografies de Donald Murray donen testimoni de tots i cada un dels espais i plats que abasta el llibre.

«Les monges són les grans protagonistes del volum», va apuntar Jaume Llabrés perquè en la seva opinió són les religioses de les catorze comunitats i congregacions les que han fet possible «reconstruir costums i hàbits» si no desaparegudes, a punt de ser-ho. Llabrés comentà també que el treball previ que s'ha duit a terme per a la publicació del llibre ha permès «treure a la llum un tipus d'arquitectura popular totalment inèdita». «Hem fet la primera passa perquè es pugui tenir cura del patrimoni etnogràfic que va desapareixent», afegí l'historiador mallorquí.

Per la seva banda, Miquel Sbert, que ha comptat amb la col·laboració de Roser Ramos, volgué assenyalar que la seva feina ha partit de les diferents entrevistes amb quatre o cinc monges de cada congregació «generalment majors, amb importants coneixements culinaris i amb una llarga vida conventual». De les converses sobre cuina «vàrem percebre, entelat d'ombres, algunes coses que realment criden l'atenció» i que si no haguéssim entrevistat les religioses, mai no haguessin sortit a la llum.

«Hem obert el llibre de la memòria de les persones», dictaminà Sbert, ja que en el fons, el volum pretén donar compte no sols d'un conjunt de receptes o d'espais arquitectònics, sinó que reconstrueix una filosofia de vida, una manera particular de viure, difícil de mantenir al segle XXI.

L'aportació de Joan Guaita, segons va explicar Sbert, ha estat «imprescindible» per a l'elaboració del volum, ja que s'ha encarregat de les gestions amb el Consell i també amb les diferents congregacions.

Finalment, Dolça Mulet, que assegurà haver «anat vivint el llibre» durant els mesos que ha durat la seva realització, indicà que el volum és una aportació «molt important» al patrimoni.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris