algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

«Vigília» du al Municipal de Palma una reflexió sobre «els solitaris»

La companyia Téntol Teatre debuta demà amb l'obra de Panych

P.G.Palma.
Vigília és el títol del muntatge amb el qual la companyia Téntol Teatre debuta en els escenaris de Palma. L'estrena de l'obra, que es basa en l'escrit original de l'autor canadenc Morris Panych, és prevista demà dia 29 de desembre al Municipal de Palma, on serà representada fins dia 15 de gener.

Coproduïda per la Fundació Teatre Principal de Palma, l'obra de Panych fou presentada ahir pels responsables del muntatge com «un drama de solitaris i perdedors» que pretén mostrar la tendència que té la societat actual de viure en soldedat, la qual «a pics és cercada i d'altres imposada pel ritme de vida que duim».

El director del muntatge, Joan Bonet, assenyalà ahir que l'elecció de l'escrit de Panych per presentar la companyia que gestiona juntament amb Catalina Forteza, respon a l'«originalitat del text i, sobretot, a l'humor negre que esquitxa l'escrit per explicar les relacions humanes i els sentiments inherents a temes tan diversos com el sexe o la religió», destacà.

Vigília centra la seva història en el temps que transcorre des del moment que el protagonista, un personatge pragmàtic que du 30 anys de soledat cercant-se la vida, rep la carta d'una tia seva en la qual li anuncia que s'està morint. La relació que s'inicia entre ambdós personatges durant els mesos que passen esperant el moment de la mort; així com la tia accepta qualsevol cosa per no romandre sola i com ell li fa pagar el desinterès d'anys enrere, serveix per desenvolupar una història amb «sorpresa».

La manera com Panych retrata la soledat a la qual han estat sotmesos els dos personatges, intepretats per Andrés Segura i Pilar Casasnovas, i la necessitat que tenen de combatre-la fan que Vigília sigui una obra «absurda, però molt real», segons Bonet, en la qual es toquen molts temes que formen part de la nostra vida.

L'estructura de l'obra presenta 37 escenes, separades per black outs, que atorguen a la funció un ritme cinematogràfic que troba en el joc lluminós el tercer actor protagonista, ja que marca les pautes del pas del temps i també la intensitat dramàtica del moment. La música, d'Enric Ganyà, i una escenografia en la qual un gran finestral serveix d'única connexió de l'habitació decrèpita, on transcorre l'acció, amb el món exterior, són els altres elements que el director destaca d'aquesta obra.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris