algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Espais, costumari i receptes de «La cuina conventual a Mallorca» a l'abast de tothom

Un volum coordinat per Aina Pascual i per Jaume Llabrés s'endinsa en aquest món

90572

Aquestes són les pomes «Bellesa de Roma», una recepta de la Puresa de Palma.

El Departament de Cultura del Consell de Mallorca ha editat el volum La cuina conventual a Mallorca. Espais, costumari i receptes, un llibre que mostra una faceta poc coneguda dels monestirs de l'Illa. Amb redacció de Jaume Llabrés, Aina Pascual, Roser Ramos i Miquel Sbert, i amb la fotografia sempre acurada de Donald G. Murray, s'ofereix al lector la possibilitat d'entrar no tan sols en el món d'aquesta cuina peculiar, sinó també d'assistir a la visió d'un conjunt d'espais que, temps enrere, es dedicaven de manera exclusiva a la manipulació, la conservació i l'emmagatzematge dels queviures que aquestes comunitats necessitaven per al seu consum en el transcurs de l'any.

El volum editat s'estructura en dues parts. La primera, que signen Jaume Llabrés i Aina Pascual, especialistes en història i en art de manera respectiva, consisteix en un estudi cronològic de l'arquitectura conventual en aquest àmbit específic. Així, s'hi analitzen espais com els refectoris i les cuines i altres de més modests, com els partidors, els rebosts, les cantines, els pastadors, els tovadors, els horts o els forns.

La segona part és fruit de la investigació realitzada pel filòleg Miquel Sbert i per Roser Ramos, a partir de dades recollides mitjançant entrevistes amb les monges de catorze convents que encara fan de cuineres o que, ja retirades, n'han exercit molts d'anys. D'aquesta manera, s'ha replegat un bon nombre de receptes que destaquen per la seva senzillesa i per la seva fidelitat a la cuina tradicional mallorquina.

En la presentació del llibre, també s'hi esmenta la tasca fotogràfica de Donald G. Murray a l'hora de «captar la bellesa dels espais i l'atmosfera, tan particular, que els caracteritza. Aquest llibre constitueix, per tant, un document privilegiat d'un tipus de vida, ja esvaït, que ha perviscut durant segles dins els àmbits conventuals».

La introducció del volum, editat per Olañeta, remarca que l'existència de suposats receptaris als monestirs «no passa d'una mera hipòtesi sense fonament. Pot ser que en un moment determinat hi hagin existit, però, si és així, no s'han conservat».

Els autors del llibre han triat només comunitats de monges -de vida contemplativa i de vida activa-, «que són les que encara poden aportar una informació fidedigna i atractiva per abastar un treball que s'ha volgut fer amb rigorositat. La nostra investigació s'ha duit a terme en moments molt crítics, perquè la tradició culinària minva de dia en dia i tambè perquè tot el costumari relacionat amb aquesta ja no es practica des de fa dècades als convents».

De vegades, els investigadors just han pogut reconstruir espais ja perduts. En altres casos s'han conservat, però a través de reformes sense criteri, poc o gens respectuoses tant des del punt de vista històric com cultural amb els valors patrimonials i conventuals de l'Illa.

En la primera part de l'obra, centrada en l'arquitectura com ja s'ha assenyalat més amunt, el lector hi pot trobar dependències i cambres d'un temps, però també el mobiliari i la maquinària relacionada amb els queviures i amb el tipus de vaixella que llavors eren habituals. Quant al costumari, la informació recopilada es refereix als càrrecs vinculats amb l'activitat culinària i amb el menjar, i també a altres aspectes d'expressió relacionades, com la manera ordinària de parar taula i la corresponent a dies assenyalats.

El cinquè capítol d'aquesta primera part reuneix una sèrie d'apunts històrics sobre cada un dels catorze convents que s'han estudiat i que són els monestirs de Santa Clara, de la Concepció, de Santa Magdalena, de Santa Elisabet d'Hongria, de Sant Bartomeu, la Immaculada Concepció, de Santa Teresa de Jesús, de Santa Catalina de Siena, de la Puríssima Concepció, la casa convent de la Caritat, el convent i antic col·legi de la Puresa, la casa convent de les franciscanes de Pina, la casa mare de les agustines de l'Empar i la Visitació de Santa Maria.

La segona part del llibre reflecteix el resultat d'un seguit d'entrevistes amb les monges que són cuineres o que ho han estat. Les paraules d'aquestes persones constitueixen tot un testimoni d'allò que ha estat la seva experiència personal. A més, s'hi recullen els records que les germanes conserven per tradició oral i que constitueixen fragments d'una història de la quotidianitat d'aquestes comunitats. Al final, s'hi inclou un índex de receptes seleccionades amb la voluntat d'oferir mostres representatives de la gastronomia conventual, algunes de les quals són molt curioses.

Convé destacar-ne les presentacions a càrrec de Maria Antònia Munar, presidenta del Consell de Mallorca; Dolça Mulet, vicepresidenta i consellera de Cultura de la mateixa institució; i de Joan Guaita, president de la Fundació Amics del Patrimoni, entitat en el si de la qual sorgí la idea i l'impuls d'aquest treball. I, com és lògic, l'agraïment dels autors a les monges que han fet possible La cuina conventual a Mallorca.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris