muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Antònia Font: «Mai hem tingut problemes d'acceptació pel fet de cantar en català»

La banda mallorquina, que prepara un nou disc, rebrà demà el premi Primera Plana de «Diari de Balears»

88624

A la imatge, i d'esquerra a dreta: Joan Roca (baix), Pau Debon (veu), Joan Manresa (teclista), Joan Miquel Oliver (guitarra) i Pere Debon (bateria). Ells són Antònia Font.

TERESA AYUGA.

P. GIMÉNEZ.Palma.

-Després de vuit anys als escenaris, Pau i Pere Debon, Jaume Manresa, Joan Roca i Joan Miquel Oliver, els integrants d'Antònia Font, afirmen que se senten com uns «privilegiats perquè és difícil arribar més enfora del que ho hem pogut fer nosaltres i mantenir el teu estil». Un estil propi que els ha permès assaborir l'èxit i gaudir del favor del públic allà on han duit les seves cançons, sempre compostes en català. Aquest ús i promoció de la llengua pròpia els ha valgut ara la concesió del premi Primera Plana 2005, guardó que atorga Diari de Balears i que es lliurarà demà, en el decurs d'una gala que tindrà lloc a la sala de festes Pachá de Palma.

-Què significa per a Antònia Font rebre el premi Primera Plana?
-Rebre un premi sempre és una satisfacció i un reconeixement de la teva trajectòria. N'estam molt contents. Aquest ha estat un any molt bo i ens sentim feliços que el públic s'identifiqui amb nosaltres.

-Quan es rep un guardó és inevitable mirar enrere i fer balanç de la trajectòria... Quina valoració en feis?
-La veritat és que no tenim temps de fer-ne cap. Feim molta feina i de la mateixa manera que no pensam mai en el passat, tampoc no pensam en el futur. Simplement, anam fent.

-El vostre present immediat se centra a enregistrar un nou disc, el cinquè de la vostra carrera...
-Hem entrat a l'estudi aquesta mateixa setmana i l'àlbum es publicarà el 15 de febrer. Es dirà Batiscafo Katiuskas i, com sempre, serà diferents de tots els anteriors. Serà un disc més exportable.

-Com definiríeu «Bastiscafo Katiuskas»?
-La millor manera de definir-lo és «un voler i no poder» -ironitzen-. Volíem fer un disc com el de Coldplay i no hi hem arribat. Però el que importa de ver és la voluntat. Aquest mer intent fa que el disc traspuï sentiment humà.

-Antònia Font sempre s'ha caracteritzat pel fet d'innovar amb cada treball discogràfic... Hi haurà sorpreses en el nou àlbum?
-Hem posat més esment en la sonoritat, en la part instrumental. Fins ara havíem centrat sempre el treball en el concepte, en la història i en les lletres. Ara mantenim aquest criteri, però volem que la gent que escolti el disc i que no entengui les nostres lletres pugui entendre igualment el nostre missatge.

-L'èxit que aconseguíreu al Pop Kom de Berlín influeix en aquesta intenció que el nou disc sigui més exportable?
-La crítica favorable i l'acceptació obtinguda ens dugueren a pensar en la possibilitat d'una obertura cap a la resta del territori peninsular, i també a Europa. Per aquest motiu, pensam en la possibilitat de canviar de mànager.

-Tot i tenir un públic fidel, sou un grup al qual li agrada experimentar...
-Per molt perspicaç que sigui un crític de música, no podrà endevinar mai com serà el pròxim disc d'Antònia Font, perquè no està gens planificat: la improvisació hi té un paper important. Però ens sentim molt feliços d'haver-nos temut que allò que agrada a la gent és que facis el que et dóna la gana. Ho comprovàrem amb Taxi. Va ser un àlbum amb un so molt natural, acústic, melòdic... En aquest nou disc el so és més «fangoria».

-Heu posat sempre molta cura en les lletres, que durant molt de temps s'han nodrit de la ciència-ficció. Encara explotau aquest gènere?
-El tema del cosmos havia estat sempre l'epicentre de les nostres cançons. Però amb Taxi cremàrem definitivament el tema, amb l'edició del llibret i del curtmetratge Acronia i col·lapse del doctor Polanski, que acompanyaren l'àlbum.

-Quins són els temes dels quals tractau ara?
-Aquest és un disc que parla de les relacions humanes. Hi hem substituït el surrealisme dels robots i del cosmos per temes més íntims, com Portaavions, Productes de neteja, Tots els motors i L'aire de ca teva. Són onze cançons en aquesta línia més humana.

-El fet d'utilitzar el català com a llengua ha estat un obstacle per al vostre creixement com a grup?
-En l'aspecte laboral, és difícil fer concerts rendibles fora del territori de parla catalana. Però en qüestió de públic i d'acceptació no hem tingut mai problemes. Hem tocat a Madrid, a Berlín i en molts d'altres llocs on no es parla català i sempre hi hem gaudit d'una bona acollida.

-Què és el millor que heu viscut com a Antònia Font?
-Veure que connectes amb el públic, que els interessa allò que fas. Això ho sentírem en presentar A Rússia al Teatre Principal i Taxi, al Xesc Forteza. L'acollida resultà sorprenent i gratificant alhora.

-En vuit anys de carrera, també hi deu haver hagut males experiències...
-El pitjor és guanyar-se la vida. El negoci. Aquest ofici és ple de rapinyaires, «trilers» i sobretot molts de fantasmes.

-Per això heu tornat a optar per l'autoproducció?
-Alegria el va mesclar un productor que se'ns va imposar. No va respectar ni el disc, ni la nostra filosofia i el resultat és que no ens sentim gens identificats amb el so. Per aquest motiu ens estiman més produir nosaltres mateixos l'àlbum.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris