muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

Mallorca, relació amb Cervantes i el Quixot

Miquel Ferrà i Martorell presenta un llibre en el qual es mostren les connexions entre l'Illa i l'autor

M. TOUS. Palma.
L'any de commemoració del quart centenari d'El Quixot acaba amb aquest 2005 i sembla que Mallorca s'hi ha vist poc implicada, a pesar que hi hagi hagut alguns articles i també algunes edicions especials d'El Quixot, com la de Josep Maria Casasayas, i cicles musicals centrats en l'obra cabdal de la literatura castellana.

Ahir, l'escriptor i col·laborador de Diari de Balears, Miquel Ferrà i Martorell presentà el llibre Cervantes, el Quixot i Mallorca, dins de la col·lecció Evast e Aloma de l'editorial Miquel Font.

Segons l'autor, «si, aparentment, el Quixot i Cervantes, tenen poc a veure amb Mallorca, tot d'una que hi descobrim els topònims Lepant i Alger, la cosa canvia. I més encara quan en un dels capítols d' El Quixot, el de la narració del 'captiu', en el qual hi ha tants de detalls autobiogràfics del propi Cervantes, hi apareix reiteradament el nom de Mallorca com la ruta d'evasió més factible».

I és que en aquest capítol, el narrador, el captiu, esmenta que «el cas és que a mi i als meus camarades ens havia semblat millor allò d'anar a cercar la barca a Mallorca, com la mora deia» o «cada un dels nostres valents remers prengué el seu rem, i començàrem, encomanats a Déu de tot cor, a navegar per la ruta que ens havia de dur a l'Illa de Mallorca, que era la terra de cristians més propera».

Miquel Ferrà opina que «només amb una visió 'enciclopèdica' era possible reunir de forma monogràfica altres aspectes de connexió entre la nostra illa, el Quixot i les vivències del seu autor. Així mateix, traduir al català la història del 'captiu', que per si mateixa és una novel·leta dins la gran novel·la universal, és una feina engrescadora i gratificant. Com ho ha estat traduir, igualment, la memòria de la batalla de Lepant escrita pel frare franciscà mallorquí, el pare Servià».

L'autor mallorquí dedica un capítol a aquest frare mallorquí, el qual fou cronista de la batalla de Lepant, on, com diu el propi Cervantes, referint-se a si mateix, un «tal Saavedra» hi anà a lluitar contra els turcs. Entre els soldats hi havia dos-cents mallorquins que també s'embarcaren en les galeres reials amb el mateix destí.

Segons el llibre de Ferrà, el juny del 1571, el rei i emperador Felip II va escriure una carta al seu germà Joan d'Àustria, en la qual l'aconsellava que «convé que en aquesta jornada (de Lepant) porteu amb vos alguna persona de religió i lletres per a vostre confessor...». El nomenament va recaure en aquell frare mallorquí, el pare Miquel de Servià, doctor en Sagrada Teologia, «persona de molt exemple i experiència». Aquest clergue havia passat la joventut a les colònies americanes i l'edat madura a Mallorca, com a guardià del convent d'Inca, després del de Jesús, de Palma, i finalment, ja com a definidor i provincial, pogué embarcar-se, com a home sabut i persona de confiança, el 1568 a les galeres de don Joan d'Àustria».

Ferrà i Martorell comenta la manera com Servià descrigué la batalla: «És un autèntic reportatge, vist amb els ulls d'aquella època, naturalment, de com va esser la batalla. Hi ha en aquest escrit una perspectiva periodística, puix que esmenta detalls que els historiadors solen obviar».

L'autor solleric dedica un altre dels capítols del seu llibre a altres mallorquins que anaren a la batalla de Lepant. Els franciscans Joan Fe de Manacor, Joan Sastre, Jaume Puig i el pare Jaume Borràs ajudaren les tropes, entre les quals Ferrà també hi troba els capitans Andreu Arrom, Melcion Bisquerra i Jaume Ostos.

Dos germans, Benet i Ramon Morei, participaren en la lluita i foren presoners. Benet morí esclau a Constantinoble. Ramon fou rescatat per quatre-cents doblers d'or.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris