lluvia ligera
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

Los Planetas aixequen l'Indirama

L'esdeveniment s'acomiadà amb la presència a Son Rossinyol de 1.500 assistents

61230

Els integrants de Tarik y la fábrica de colores.

JOANA PÉREZ

JOAN CABOT. Palma.
Si divendres els protagonistes foren la pluja i el vent, els 1.500 assistents a la jornada de dissabte del Festival Indirama van haver d'aguantar un fred de rigor. Aquesta vegada sí que es van poder realitzar tots els concerts, excepte el que tenia Christina Rosenvinge com a cap de cartell: la cantant va decidir retirar-se de l'escenari enmig de la prova de so i cancel·lar la seva actuació. Així que els primers que aparegueren a l'escenari gran van ser els barcelonautes Sidonie. El pas al castellà no els ha canviat. Tampoc no els ha millorat, així que continuen sent la mateixa banda entretinguda però sense molta inspiració.

Una cosa que sobra a Kiko Veneno, que va repassar bona part dels seus èxits en l'escassa hora de concert. No ha perdut marxa i continua transmetent una energia i passió capaces d'aguantar el tipus per si soles. Si a més un compon temes com els seus, la resta és bufar i fer ampolles.

Los Planetas, per la seva part, van estar a l'altura del seu nom. Aquesta vegada ja havien avisat que venien amb ganes, que feia una bona temporada que no actuaven. A hores d'ara ja tenen un cançoner difícil de superar i de rebatre i ni tan sols han de menjar-se molt el cap per completar una set imparable. Van ser la banda que més expectació va crear i la que probablement més públic va arrossegar fins a Son Rossinyol. També Lori Meyers tenen on escollir: els seus dos discs estan plens a vessar de melodies assolellades i aquest aire un poc retro que et fa recordar Los Saltos. Ells van protagonitzar alguns dels millors moments sobre l'escenari gran, instants abans que Miqui Puig es posàs als plats. Com sempre, va combinar clàssics i temes actuals en una sessió intel·ligent i amb bon gust.

A l'envelat els primers a actuar van ser The Cuts, que van mostrar bones maneres i un so molt en la línia del revival post punk britànic. Tarik y la Fábrica de Colores, el projecte del cordovès Àlvaro Muñoz, va presentar els temes del seu nou disc després de vuit anys d'espera, per al qual ha comptat amb la col·laboració de membres de Los Planetas i Limousine. Per allà enmig es va colar el miniconcert d'Amarillo, que no van poder actuar divendres. Van tocar pocs temes però van deixar bon sabor de boca. Malgrat el canvi en la formació, continuen sent una banda que aposta més per la frescor i les bones melodies que per una execució tècnica.

Un dels millors moments de la nit a l'envelat va arribar de la mà de Nosoträsh. Els seus tres últims discs estan plens de grans cançons, petites elegies pop que van aconseguir donar una mica de calidesa a la nit i que el fred no calàs tant. Dissabte sí van poder respectar-se els horaris i els dj's van tenir més temps, encara que les seves sessions van haver de limitar-se per poder respectar l'hora de tancament.

Al Ferox va estar imposant i la resta a l'altura. A les cinc el festival apagà la música i fins a la següent edició, en principi cap a mitjan 2006. La primera entrega de l'Indirama no oferí molts moments gloriosos, encara que Delorean sí fregaren allò memorable divendres, però en general el festival va arrencar amb un notable alt quant a concerts.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris