algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Erwin Bechtold: «Lluitant per cada quadre és com es fa el gran artista»

El Museu Es Baluard acollí ahir una interessant conversa entre l'artista i Daniel Giralt-Miracle

64222

La directora d'Es Baluard, M.C. Uberquoi, acompanyà Bechtold i Giralt-Miracle.

P.G.Palma.
La sala de l'Aljub del Museu d'Art Modern i Contemporani de Palma es convertí ahir en el punt de trobada de dos vells amics. L'artista Erwin Bechtold i el crític i historiador de l'art Daniel Giralt-Miracle protagonitzaren un diàleg entretingut i alliçonador, un tête à tête en el qual el segon dirigí la conversa de manera magistral per traçar un recorregut vital i artístic de Bechtold i per determinar-ne, així, «allò més profund i sensitiu».

Coincidint amb l'exposició que commemora al Museu Es Baluard els 80 anys del creador alemany i amb la instal·lació Destrucció-construcció com a teló de fons, Giralt-Miracle encetà el col·loqui demanant a l'auditori un aplaudiment com a mostra de gratitud amb l'artista per «la seva solidaritat amb la nostra cultura» i per una trajectòria fructífera. Bechtold, que reconegué que deu haver pintat més de 2.000 quadres, demostrà el seu esperit inquiet augurant que «el millor ho faré demà». Així, confessà amb modèstia que el seu treball és el resultat de la constància, perquè «el moment d'inspiració en el qual somien els artistes joves no existeix. La inspiració arriba fent feina. Pots tenir les idees millors, però has de realitzar-les», assegurà.

Gran comunicador, Miracle tornà a agafar el fil de la conversa per interessar-se per l'evolució de l'obra de Bechtold, a qui qualificà d'«excel·lent pintor abstracte, gran manipulador de la matèria i constructor d'espais».

Tot i que la seva infantesa, en el si d'una família vinculada amb la impremta, «implica algun caire arquitectònic», l'artista defensà que, sense cap dubte, l'evolució en la seva carrera l'ha marcada «la pintura». «Lluitant per cada quadre és com es fa el gran artista, i la lluita ha de continuar fins a la mort», asseverà. Tot i això, Bechtold hagué de reconèixer davant el seu interlocutor que l'ordre mental heretat dels seus coneixements de tipografia «és el fonament de tot el que faig» i respon a un interès obsessiu per «unir sempre dos mons enfrontats, l'ordre i el caos».

En aquest moment del col·loqui, l'historiador s'interesà per la percepció que el pintor té del conjunt de la seva obra, qüestió a la qual Bechtold respongué sincer i divertit: «Els quadres del meu període d'informalisme són com parents llunyans» però, tot i que de vegades s'hi trobi més ocult, «sempre veig el meu món a les meves pintures», va afirmar.

Giralt-Miracle avançava en la conversa prenent com a punts de referència anècdotes, experiències i personatges que han estat clau en la vida del creador: la seva formació a l'Alemanya de postguerra, la seva estada al París de Léger, la seva arribada a Barcelona i la seva descoberta d'Eivissa, «una illa de la qual em vaig enamorar per la seva gent i per la seva atmòsfera -assenyalà Bechtold- i on vaig trobar tranquil·litat per fer el que volia».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris