algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Austerlitz, l'obra mestra de Napoleó

El 2 de desembre de 1805 l'exèrcit francès esclafà les forces de la coalició austrorussa

La batalla d'Austerlitz, el 2 de desembre de 1805, en la qual l'exèrcit francès esclafà les forces de la coalició austrorussa, és considerada l'obra mestra de Napoleó i el màxim exponent del seu geni militar.

Durant els dies previs al xoc, havia fet creure a les forces de la coalició (91.000 homes), liderades pel príncep Mikhail Kutuzov, que emprenia una retirada.

En realitat, es tractava de dur les tropes austrorusses al terreny que ell havia elegit per lliurar-los batalla amb els seus 71.000 homes: la plana de Pratzen, devers cent quilòmetres al nord de Viena.

Napoleó no deixà cap obra de referència sobre el seu pensament estratègic en vint anys de campanyes sense interrupció.

Tanmateix, de 1795, quan amb el grau de general fou nomenat comandant de l'Exèrcit a Itàlia, fins l'any 1815, quan fou derrotat com a emperador a Waterloo, les seves proclames, ordres de batalla i correspondència mostren la coherència del seu pensament.

Superioritat d'homes i de material al lloc exacte on convé trencar el front enemic, mobilitat amb campaments lleugers, concentració del foc d'artilleria, informacions precises sobre els moviments de l'adversari, divisions en les quals es combinen la concentració de tropes i la mobilitat, com també una relació estreta amb els seus soldats, són principis tàctics invariables per Napoleó.

Tots aquests pilars, units a un sentit pràctic constant d'acord amb la naturalesa del terreny, són les bases de l'estratègia napoleònica, de la qual el xoc d'Austerlitz constitueix la millor referència.

Deu dies abans de la batalla, el gran general cors mana a desenes de milers dels seus homes que es repleguin davant de Kutuzov.

Mariscals
Així matex, ordena als mariscals Bernadotte, que és a la rereguarda, i Davout, que es troba a Viena, que preparin l'enllaç amb les seves tropes.

L'1 de desembre, amb una coneixença perfecta dels moviments de Kutuzov i amb la major discreció, l'emperador francès aconsegueix concentrar les divisions de Bernadotte i de Davout, que s'afegeixen a les de Lannes, Soult i Murat.

Durant el dia, les tropes austrorusses arriben a la plana de Pratzen, a l'est d'Austerlitz, on el general gal les espera.

De nit, Napoleó recorre el campament per explicar als seus homes: «Les posicions que ocupam són formidables i, quan ells avancin per envoltar-nos per la dreta, deixaran exposat el seu flanc».

El 2 de desembre, el dia triat per Napoleó per a la gran batalla, coincideix amb el primer aniversari de la seva coronació. Els soldats encenen torxes i l'aclamen.

En una matinada freda i ennigulada, les tropes del príncep rus inicien la marxa per envoltar Napoleó pel flanc dret.

A les 9.00 hores, la boira es dissipa, el «sol d'Austerlitz» apareix, Napoleó llança les divisions de Soult a l'assalt de la plana de Pratzen i, com havia previst, talla en dos l'exèrcit de Kutuzov.

Tot i diversos contraatacs de la guàrdia imperial russa, el centre del dispositiu de Kutuzov és arrossegat cap al parany.

Napoleó bombardeja amb foc d'artilleria les llacunes congelades cap on el flanc esquerre de les hosts enemigues es va retirant.

La victòria francesa és total. Els aliats tenen gairebé 20.000 morts i els francesos, 9.000 baixes entre morts i ferits.

L'endemà, Napoleó escriu en el seu ordre del dia a les tropes: «Soldats, estic content de vosaltres. En tindreu prou de dir 'jo era a la batalla d'Austerlitz' perquè us contestin 'sou un valent'».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris