cielo claro
  • Màx: 18°
  • Mín: 17°
16°

Trobada històrica a Menorca

Apareixen per primera vegada restes orgàniques d'un grup humà de 3.000 anys d'antiguitat

99256

Aquetst descobrimet s'ha fet a la Cova des Pas, on s'han detectat òrgans interns i cabells dels antic pobladors de Menorca.

P.GIMÉNEZ.Palma.
La troballa «excepcional i sense precedents a Europa» de restes humanes de més de 3.000 anys d'antiquitat, incloses les parts blanes (òrgans interns, cabells....), convertirà l'illa de Menorca en el centre d'atenció de la comunitat científica internacional durant les pròximes setmanes. El descobriment, «que obre noves vies d'estudi fins avui impensables», es produïa durant els treballs d'excavació de sa cova des Pas, un jaciment que ha romàs inalterat des que fou utilitzat per la comunitat prehistòrica com a enterrament.

Víctor Guerrero, professor de Prehistòria de la Universitat de les Illes Balears i coordinador del projecte, posà l'accent a remarcar ahir «el magnífic estat de conservació del jaciment, que ha permès preservar fins avui no només les restes fòssils, sinó recupera per primera vegada matèria orgànica».

L'excavació de sa cova des Pas, que «començà el passat mes de setembre i que encara s'ajornarà dos mesos», també ha permès aprofundir en el coneixement dels hàbits funeraris d'aquest període a partir d'altres elements rituals sortits a llum: «sudaris, cobertures i fins i tot les catifes que s'utilitzaven per dipositar els cadàvers o les cordes que mantenien els cossos en les forçades posicions d'aquest tipus d'enterrament», enumerà Guerrero.

El coordinador de l'excavació no podia ocultar la satisfacció per un descobriment que, segons afirmà, «obre possibilitats d'estudi que no s'havien pogut realitzar fins ara, perquè no existia res per comparar. Segons Víctor Guerrero, a banda d'analitzar la demografia d'aquest període del bronze final amb les tècniques tradicionals i d'estudiar les patologies que deixen petjada als ossos, l'estudi «dels teixist blans com cabells i òrgans interns d'aquests individus» podrà «millorar el coneixement de l'estat sanitari de les comunitats prehistòriques». Tanmateix, per tenir-ne més resultats serà necessari esperar encara un temps.

Després de 45 dies de treball, «l'excavació de sa cova des Pas encara continua» i distints laboratoris treballen a avaluar les mostres recollides: la UIB treballa en les proves d'ADN, laboratoris de Brussel·les analitzen els isòtops i el Clínic de Barcelona estudia els teixits orgànics humans, entre d'altres.

Sa Cova des Pas, la localització exacta de la qual no s'ha volgut concretar per evitar possibles espoliacions, va ser descoberta la passada primavera per Pere Arnau, Mònica Zubillaga i Josep Rigués. Els espeleòlegs menorquins van observar com a la superfície apareixien alguns cabells, un peu articulat i restes de fusta. La troballa es va comunicar al Consell Insular de Menorca, que, immediatament gestionà l'estudi del jaciment.

Precisament el responsable de Cultura de la institució, Mateu Martínez, mostrava ahir la seva satisfacció pel descobriment, que va qualificar d'«extraordinàriament important per a l'arqueologia del Mediterrani», afirmà.

Acompanyant Mateu Martínez i Víctor Guerrero, en la presentació de les primeres troballes de sa cova des Pas van assistir Àlex Susanna, director de la Fundació Caixa Catalunya; Francisco Muñoz, vicerector d'Investigació i Política Científica de la UIB; i Josep Maria Fullola, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris