nubes dispersas
  • Màx: 28°
  • Mín: 27°
29°

Documenten la història del jardí botànic de la Misericòrdia de Palma

La historiadora Júlia Roman és l'autora del llibre que publica el Consell

P.G.Palma.
El departament de Cultura del Consell de Mallorca presentà ahir el llibre El jardí botànic de la Misericòrdia de Palma, un volum en què la historiadora Júlia Roman documenta per primera vegada el procés que envoltà la promoció i construcció d'aquest espai emblemàtic al segle XVIII fins al seu esbucament a finals del XIX.

Coincidint amb l'anunci de la culminació de les obres de restauració de la barana que envolta els jardins del Centre Cultural de la Misericòrdia, l'autora del volum -publicat a la col·lecció «Miscel·lània» que edita el CIM- donà a conéixer ahir a la Biblioteca Lluís Alemany els continguts del treball d'investigació amb el qual Roman ha volgut «recuperar la història de La Misericòrdia i el seu entorn urbà», assenyalà.

Professora associada del departament de Ciències i Teoria de les Arts de la UIB, Júlia Roman destacà que el principal objectiu del seu treball era «aclarir si havia existit un jardí botànic a Palma».

La documentació de l'Arxiu General del Consell, l'Arxiu Municipal de Palma i les memòries anuals de l'Institut Balear «ha estat decisiva» no només per «confirmar l'existència del Jardí Botànic», sinó traçar un complet esbós sobre la història d'un espai que es va concebre per «dignificar l'entorn urbà de la ciutat» i que «sempre va estar vinculat a l'Hospital General, encara que mai funcionà com a jardí botànic».

El llibre de Roman, subtitulat Ciència i Cultura de la Botànica a Mallorca en els segles XVIII i XIX, repassa el procés de gestació que envoltà el projecte al segle XVIII, «promogut pels il·lustrats vinculats a la Societat Econòmica d'Amics del País», que defensava la importància de construir un jardí botànic pel desenvolupament de Palma; l'impuls decisiu que el capità general Josep Maria Alos i l'Institut Balear van donar al pla el 1827; la culminació del projecte de Joan Sureda el 1830; i l'enderrocament de l'espai a finals del XIX, motivat per la reforma urbanística que culminà amb l'obertura del carrer de la costa de la Sang als terrenys que ocupava el jardí.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris