cielo claro
  • Màx: 17°
  • Mín: 16°
16°

Arqueòlegs documenten per primer cop nivells estratigràfics talaiòtics a Cabrera

L'anàlisi de les restes farà llum sobre l'evolució de la fauna i de la flora a l'Illa

74766

Els nivells es troben davall les habitacions dels presoners francesos.

P. GIMÉNEZ.Palma.
Per primera vegada, una excavació arqueològica ha pogut documentar nivells estratigràfics de l'època talaiòtica a Cabrera. Segons els experts, mai no s'havia arribat a capes tan antigues en la història de l'illa veïna, entorn del 2000 abans de Crist, com les que ara han sortit a llum, a la zona que es localitza devora cas Pagès.

La troballa ha estat realitzada per l'equip d'arqueòlegs que, des de l'any 1999, treballa en el projecte de recuperació i consolidació de l'assentament monacal que -segons defensen- devia existir en època bizantina (segles V al VII després de Crist) a la menor de les illes de l'Arxipèlag balear.

Mateu Riera, el codirector de l'excavació, finançada per l'Ajuntament de Palma, explicà ahir que els nivells estratigràfics del període talaiòtic aparegueren el mes passat davall les habitacions dels pressoners francesos, i que s'havien identificat en una campanya anterior duita a terme per agost.

De fet, davall aquestes estructures «s'hi ha pogut delimitar tota la seqüència estratigràfica, que comprèn el període bizantí, l'època romana i l'esmentat període prehistòric del talaiòtic», assenyalà.

Segons remarcà l'expert, tot i que no hagin aparegut traces d'estructures d'habitacions, la importància de documentar aquests estrats és indiscutible. «L'anàlisi de les restes i de les mostres que s'han recollit faran llum a l'hora d'aprofundir en el el coneixement de l'evolució de la fauna i la flora en aquesta zona», assenyalà l'arqueòleg.

En concret, les proves que els especialistes han pogut recollir a la capa del talaiòtic «són mostres de sediments i restes òssies d'animals marins i terrestres», que seran analitzadesper experts als laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Quant als estrats bizantí i romà, als primers hi destaquen com a troballes «fragments d'àmfores de la Mediterràni oriental», de les quals es coneixen pocs exemples però que «denoten que les rutes comercials dels segles V i VI mantenien vincles amb els bizantins». A més, es confirma que les formes de monacat existents en illots «tenien influències orientals molt clares» que es deixen veure, per exemple, en restes assoaciades amb la producció «d'olis i de vins».

Tot i que la campanya d'excavació no hagi descobert noves restes materials que reforcin la hipòtesi de l'existència d'una comunitat religiosa a Cabrera en època bizantina, Mateu Riera, codirector del projecte al costat amb l'arqueòlega Magdalena Riera, es mostra satisfet amb els resultats obtinguts per ara, ja que molts refermen la teoria esmentada.

En aquest sentit, s'ha de recordar que les excavacions efectuades des de l'any 1999 han permès treure a llum diferents enterraments de la necròpoli que s'integra en el jaciment del pla de ses Figueres, i que maig passat es descobriren restes d'estructures d'una factoria de porpra que degué estar en funcionament durant el segle V després de Crist. Aquests i altres vestigis, a més de les notícies que han arribat fins als nostres dies a través de l'epístola de sant Gregori el Gran (603 dC), indueixen Mateu Riera i la resta de l'equip a continuar treballant en la defensa de la seva hipòtesi.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris