nubes dispersas
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
29°

Janer es congratula de ser «la menys dolenta» davant els retrets de Marsé

La guanyadora, el finalista i el membre del jurat discutiren durant la roda de premsa

84556

El moment de la discussió: Juan Marsé, Carmen Posadas, Jaime Bayly i Maria de la Pau Janer.

CARLES DOMÈNEC.


«Estic molt contenta de ser la menys dolenta. Respecto al màxim l'opinió del jurat en les seves deliberacions i vull donar les gràcies a les persones que m'han defensat, especialment a Pere Gimferrer que sempre m'ha donat suport en aquesta feina, en la qual de vegades un escriptor necessita que algú li digui que allò que fa val la pena. Esper que ara siguin els lectors, i molts, els que jutgin aquesta novel·la i siguin ells els qui decideixin». Maria de la Pau Janer, la flamant guanyadora del premi Planeta en la seva 54 edició per Pasiones romanas, volia tancar així la polèmica sobre la concessió del premi, però no li varen deixar.

En la tradicional roda de premsa posterior a la concessió del guardó també hi era present l'escriptor Juan Marsé, com a membre del jurat, i era inevitable que a ell anassin dirigides les preguntes dels periodistes després que el dia abans asseguràs que «es votarà la menys dolenta perquè el premi no es pot declarar desert».

I Marsé en cap moment no es va amagar. Vestit amb la seva tradicional jaqueta de cuir i camisa blanca va començar amb un «no vull aixafar la festa a ningú». Però després va explicar que «de Bayly (Jaime Bayly, finalista per Y de repente, un ánge) no coneixia res, però el seu llinatge em recorda un personatge entranyable del cine. Ja sé que això no té res a veure amb la literatura, però la nostra feina com a jurat tampoc. Jo no he votat cap dels llibres guanyadors. Em sembla que tenen bones intencions però no estan gens aconseguides i que els autors han tengut poca exigència».

Bayly no va deixar de replicar-lo, però Marsè en la seva contraofensiva assegurà que «és una novel·la plena de dubtes, molt dialogada, com si fos d'un autor de telenovel·la, amb un llenguatge molt de fulletó i una decantació cap allò sentimental una mica excessiu que no dubto que sigui interessant en l'àmbit editorial».

Amb Maria de la Pau Janer va ser més contundent encara. «Amb la guanyadora el problema és el seu estil narratiu, és tan pormenoritzat i al seu protagonista li costa tant agafar un avió que em vaig emprenyar. També té una decantació cap allò sentimental notable. A més, es veuen les canonades i la fusteria literària i les ínfules. Sé que som l'ovella negra d'aquest jurat però vull ser fidel als meus criteris. Aquest és un premi que econòmicament funciona com la seda però en l'àmbit literari tenc els meus dubtes i no sé si continuaré en el jurat».

Maria de la Pau Janer li va contestar que ella admirava la seva obra des de feia molts anys, però que «has vengut aquí a jugar a l'enfant terrible. Està molt bé ser exigent, però a mi no m'has aixafat la festa. I sí, és una novel·la on hi ha molts de sentiments perquè jo escric sobre les relacions humanes i els sentiments».

Marsé va anar més enllà: «La novel·la del XIX entra en els sentiments, per això avui ja no és vigent. Els sentiments sempre són presents a les grans novel·les, però la diferència entre Corin Tellado i Balzac o Dickens és que qualsevol tema és bo, però no es bona qualsevol manera de tractar-lo, que és el que li passa a la teva novel·la». La directora de la Biblioteca Nacional i membre del jurat, Rosa Regàs, esmentà que «esperava més qualitat» en aquesta edició, però assegurà que les deliberacions han servit per donar lloc a un «llarg debat sobre literatura».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris