nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 19°
19°

Harold Pinter, el dramaturg viu més important del Regne Unit, obté el Nobel

L'escriptor, molt «compromès», arribà a qualificar Blair de «criminal de guerra»

El dramaturg britànic Harold Pinter, de 75 anys, ha obtingut el premi Nobel de Literatura 2005, segons informava ahir l'Acadèmia Sueca, el secretari permanent, Horace Engdahl, del qual, va declarar que l'obra del guardonat «descobreix el precipici que subjeu després dels balboteigs quotidians i irromp a les cambres tancats de l'opressió».

Pinter és el «màxim exponent del teatre dramàtic britànic de la segona meitat del segle XX», prosseguí Engdahl. La concessió del Nobel inclou un premi en metàl·lic d'1'3 milions de dòlars. Es tracta del primer Nobel de Literatura britànic des del 2001, quan va ser premiat VS Naipaul.

«He escrit obres teatrals durant 50 anys i estic també bastant compromès políticament. No estic gens segur d'en quina mesura ha tingut quelcom a veure aquest fet perquè aconseguís el premi», declarà Pinter davant dels periodistes després de conèixer la notícia. «Estic tan profundament compromès amb l'art com profundament compromès amb la política, i de vegades ambdós es troben i d'altres vegades no ho fan. S'està tornant tot molt interessant», afegia.

Considerat el dramaturg viu més important del Regne Unit, Pinter és conegut per les seves idees esquerranes i per les seves fortes crítiques al primer ministre, Tony Blair, i al Govern d'Estats Units per la seva política bel·licista. En una ocasió va arribar a qualificar Blair de «criminal de guerra pel seu paper a la guerra a l'Iraq».

Nascut el 10 d'octubre de 1930 a Londres, Pinter es va criar en un barri de l'est de la capital poblat per famílies obreres i treballadors immigrants, una experiència vital que es veu reflectida en moltes de les seves obres. Durant la seva joventut, Pinter (fill d'un sastre jueu) va patir en el seu cos l'antisemitisme, el qual, segons les seves declaracions, va influir en la seva decisió de dedicar-se al teatre. El 1949 es va negar a servir a l'Exèrcit, després de la qual cosa va ingressar amb una beca d'estudis a la Royal Academy of Dramatic Art.

El 1950 va publicar el seu primer poemari titulat Poetry London, i al llarg dels anys cinquanta va recórrer Irlanda i diverses regions del Regne Unit per representar obres teatrals, en les quals ell mateix va participar com a actor amb el sobrenom de «David Baron».

El 1957 va publicar el seu primer drama, The Room ('L'habitació'), al qual seguirien The Birthday Party ('La festa d'aniversari', 1958), The Caretaker ('El porter', 1959), The Lover ('L'amant', 1963), Landscape ('Paisatge', 1967), 'Silence (1969), Vells temps (1971) i One for the Road ('L'última copa', 1984), fins a un total de 29 obres teatrals.

Entre les seves últimes creacions destaquen Mountain Language ('El Llenguatge de la Muntanya') i The New World Order ('El Nou Ordre Mundial'). Pinter també va escriure guions per a televisió i cine, com va fer, per exemple, en 1981 amb la pel·lícula La dona del tinent francès, basada en la novel·la homònima de John Fowles.

«Pinter va restaurar el teatre en els seus elements bàsics: un espai tancat i diàlegs imprevisibles, en els quals les persones estan a mercè de les altres i el pretext s'esfondra», va destacar també l'Acadèmia Sueca. L'estil de l'escriptor, ple d'amenaçadors silencis, ha estat definit amb l'adjectiu de «Pintoresc».

El 2002, Pinter va ser operat de càncer, de la qual va sortir ben parat i que no li va impedir firmar amb altres intel·lectuals una carta dirigida a Downing Street contra la guerra a l'Iraq. Aquest mateix any, durant el seu discurs com a doctor honoris causa per la Universitat de Torí, va denunciar «el malson de la histèria, ignorància, arrogància, estupidesa i bel·ligerància» d'Estats Units, país que va acusar de desenvolupar «sistemes avançats d'armes de destrucció «massiva que es prepara per usar quan ho consideri oportú».

El passat mes de març anuncià la seva retirada de l'activitat creativa per dedicar-se, a temps complet, a criticar la «preocupant» manera d'actuar dels polítics. El clima polític actual és «molt, molt preocupant», declarà a la BBC en el moment d'anunciar la seva retirada. «Han duit la tortura, les bombes brutes, l'urani empobrit, misèria i degradació al poble iraquià», declarava aleshores.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris