nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 21°
24°

Marc Carroll debuta a l'Estat amb un recital íntim a Sa Congregació

El músic irlandès presentarà a sa Pobla el seu «World on a Wire»


L'escenari de Sa Congregació de sa Pobla acull avui a les 22.00 hores l'actuació del cantant irlandès Marc Caroll, que debutarà així a l'Estat després d'haver passejat per mig món els seus dos treballs mentre recollia un bon grapat de crítiques excel·lents per part de la crítica especialitzada.

El jove, afincat a Londres, debutà en el mercat discogràfic amb el disc Ten of swords, «un dels millors debuts dels darrers temps», segons la revista britànica Uncut. El cert és que el mateix cantant, que cita entre les seves influències el country de Hank Williams o el punk dels Sex Pistols, reconeix que aquesta segona entrega, World on a wire, és «un pas cap al so més acústic des del que es denomina power pop, amb guitarres elèctriques del primer àlbum». Tant és així, que el músic interpreta tots els instruments que apareixen en el disc, a part dels arrenjaments de corda orquestrats per Gini Ball.

«Al concert d'avui actuaré sol i interpretaré les cançons amb guitarres acústiques i piano», afirmà ahir el músic. «Les cançons del nou disc són més tranquil·les i relaxades. Supòs que això ha confós el meu públic pel seu caràcter més intimista. Però veig positiu aquest canvi. Sempre hi haurà una part de l'audiència que no entengui l'ample ventall dels meus gustos musicals».

Irlandès de naixament, tot i que afincat a Londres ja fa anys, Carroll és hereu d'una forta tradició i amor pel folk de la seva terra. Potser per això, segons Tomeu Gomila, promotor del concert emmarcat dins del cicle Waiting for Waits, «és aquesta una cita ineludible pels dylanians». Dues vessants, la del tribut a Waits que es podria veure com una versió del debut del californià, amb una cançó del seu Closing Timeu, i d'altra banda el llegat de Dylan, que Carroll sabé conjugar molt bé amb la seva versió deGates of Eden, que agradà tant que acabà penjada en la web oficial de Dylan.

No és estrany idò que aquests canvis de registres instrumentals quedin palesos en els seus treballs discogràfics, ja que Carroll pot sorprendre els seus fans obrint un dia per a Bob Mould (Husker Du, Sugar) i en el següent per al folklorista Eric Bogle.

Tot i viure a Londres, ciutat dominada per l'aparició constant de noves meravelles musicals amb data de caducitat preestablerta, Marc Carroll es mostra «molt content de no haver estat mai un hype, un artista del mes de la New Musical Express. No m'interessa. Ja m'aniria bé si volgués fer-me ric en mig any i durar-ne un». Taxativament, Carroll afirmà: «Encara puc fer el que vull perquè vaig evitar aquest circuit».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris