algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 12°
21°

Un llibre mostra com elaborar la vestimenta tradicional mallorquina

El volum permet fer les peces seguint els patrons d'Antònia Vicens


Ja no hi ha cap mena d'excusa per no tenir un vestit tradicional mallorquí. «Qualsevol persona que tengui uns mínims coneixements de tall i confecció podrà realitzar els vestits si segueix les instruccions del llibre». Qui així parla és Antònia Vicens Sancho, que acaba de treure al carrer el volum Vestimenta tradicional mallorquina. Avui vespre es presenta a la sala d'exposicions de l'Ajuntament de Calvià per part del director insular de Cultura del Consell, Guillem Ginard. El volum ha estat publicat per l'editorial El Far en la seva col·lecció Costumari i inclou un pròleg de la filòloga Aina Moll.

«La idea del llibre parteix d'un curset de costura tradicional que feia l'Ajuntament de Calvià i que es va complementar amb una exposició de peces en què hi havia faldes de mudar i de feina, gipons, faldetes, enagos, justillos, camises, calçoneres, camises i gorres de dormir, volants, rebosillos, manetes, mocadors de damunt, maneguins i manegots, davantals, calçons amb bufes o baldragues, guardapits, camises, calces, calçons de davall, calçons de feina, jaç, capell... Aleshores vaig prendre molts d'apunts i d'aquí va sortir la idea de fer el llibre».

El resultat podrà ser vist pel públic després de dos anys i mig de feina «realitzada a les hores de lleure» que fan que qualsevol persona amb coneixements de costura es pugui atrevir a fer vestits tradicionals mallorquins», assegura Vicens.

L'autora del llibre explica que «aquest treball el que pretén és ajudar que es conservin aquestes coses. Aquí hi ha la descripció de vuitanta peces originals amb els seus petits detalls, els costums i el patró i la quantitat de material que fa falta per elaborar-los».

En aquest sentit, es poden veure un total de 69 peces de dona i 11 d'home «que pertanyen a repadrines i que estaven ben guardades. Totes són peces autèntiques», assegura Vicens. S'ha de destacar que «en el cas de les peces de roba de dona aquestes es conserven més perquè el seu ús es va perllongar al llarg dels anys, mentre que els homes varen canviar més ràpid la seva manera de vestir».

Pel que fa als preus que poden arribar a costar aquests vestits, són múltiples. «Això es deu que els vestits de pagesa de mudar poden costar més perquè les teles són molt riques i fines. El vestit de feina és més econòmic perquè les robes són d'un altre tipus molt més econòmic».

Vicens va reconèixer que actualment aquest tipus de roba està limitat només al seu ús en grups folklòrics o festes populars dels pobles de Mallorca i que, «sobretot els de mudar, són incòmodes».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris