algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

Na Lònia Guiu celebra la seva vintena

El personatge creat per Maria Antònia Oliver és l'única detectiu femenina en llengua catalana

Lònia Guiu s'ha fet gran. Com, que no sabeu qui és? És imperdonable, però té solució. Lònia Guiu és un personatge literari. Però no un personatge qualsevol, sinó una de les escassíssimes detectius privades que existeixen en la literatura catalana i que ara acaba de complir vint anys. La seva creadora és Maria Antònia Oliver i assegura que «Lònia és viva, és amb mi i molt amiga meva, i m'està ajudant a escriure de nou».

Lònia Guiu aparegué com a personatge protagonista d'una novel·la fa ara vint anys. Estudi en lila era la primera incursió en el gènere negre d'una autora que ja s'havia fet un nom com a narradora de la generació dels anys setanta.

«En realitat, Lònia va néixer abans i per culpa del col·lectiu Ofèlia Dracs. En un moment donat, ens proposàrem fer un llibre col·lectiu de relats policíacs. Jo no n'havia fets mai i no m'agradava, i vaig escriure primer un conte i no m'agradà i després va sortir la primera història, i vaig veure que aquest personatge podria donar per a més».

La relació de la seva creadora amb la novel·la negra era molt curiosa. «Jo havia llegit una de les novel·les d'Agata Crhistie i m'havia avorrit moltíssim, perquè jo tenia una relació amb la novel·la negra molt curiosa: només llegia les novel·les de Jaume Fuster, el meu home. Fins que un dia em va dir que o llegia els grans clàssics nord-americans de la novel·la políciaca o es divorciaria de mi. Jo vaig pensar que no valia la pena, de manera que les vaig llegir i vaig descobrir que no tan sols eren unes magnífiques novel·les policíaques, sinó que en general eren unes grans novel·les. Per tant, vull que consti que jo no som una gran entesa en la novel·la negra».

Precisament per això mateix l'èxit de les novel·les en què Lònia Guiu és la protagonista -Estudi en lila (1985), Antípodes (1988) i El sol que fa l'ànec (1994)- «em va sorprendre moltíssim». El que també és una sorpresa és el fet que la novel·la negra en català no hagi tingut més conreadores femenines ni més protagonistes femenines. «No m'agradaria deixar-ne cap, però només som capaç de recordar el cas d'Isabel Clara Simó. I és que les dones catalanes som poquetes i no totes ens dedicam a aquest gènere».

Un dels principals mèrits de Maria Antònia Oliver és haver creat una detectiu del tot allunyada dels mètodes deductius clàssics, que no ha passat per acadèmies de policia, que s'ha fet a si mateixa. Per aquest motiu, Lònia Guiu és una detectiu apassionada, arrauxada, sense mètode però amb molt de sisè sentit i que «mostra com és un tipus de dona: jo som feminista, però ella en principi no ho era, o almanco explícitament. Això sí, en el fons ho era. Ella es mou com pot i en certa manera és com ens movem les dones en general».

Aquesta impulsivitat és la que li fa clavar algun cop de puny i rebre més del que li agradaria, però sobretot és el que li atorga més versemblança i credibilitat. Això i el fet que Oliver, quan escriu, mostra les situacions i les explica amb pèls i senyals i pel seu nom. «Jo necessitava un personatge per escriure amb més realitat sobre el que no m'agradava, i Lònia va ser aquest personatge».

Amb les tres novel·les que ha protagonitzat fins ara, ha aconseguit un important èxit internacional. Estudi en lila s'ha traduït a l'anglès, alemany, espanyol, portuguès, francès i neerlandès; Antípodes a l'anglès, alemany, castellà, i francès; i El sol que fa l'ànec al castellà, l'alemany i l'anglès. Ara Lònia ajuda Oliver a escriure de bell nou, aquesta vegada «sobre el meu trasplantament i sobre la mort de Jaume Fuster».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris