muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

«Miquel Bauçà parla per a l'univers humà des d'un punt de vista català»

La professora Rosa Calafat impartí un curs sobre el poeta a l'UCE de Prada

100220

Rosa Calafat és professora de la UIB i ha analitzat l'obra de Bauçà a Prada.

J.CASTELLS. Prada.
Miquel Bauçà ha estat un dels grans protagonistes d'aquesta edició de l'UCE a Prada de Conflent. Els professors de la UIB, Rosa Calafat i Joan Alegret han impartit el curs Lectura Sociolingüística de Miquel Bauçà.

La primera part fou dirigida per Alegret i se centrà en un comentari de les obres Una bella història i Carrer Marsala. A la segona part, Rosa Calafat se centrà en El Canvi, Els estats de connivència i Els somnis, ja des d'una perspectiva pròpia de l'antropologia lingüística, la de la llengua del poeta, «lligada a una cultura única i la seva obra en relació a la col·lectivitat de referència».

«Bauçà és un poeta de culte. Parla amb normalitat de poble, català, i així diu tot el que ha de dir des d'un principi filosòfic, una nova forma d'entendre el món d'una persona que és capaç de mirar-se a si mateix a través del cervell i l'ànima, sense estar fermat per les argolles que, per a Bauçà, representen les imposicions de fora, que fan molt de mal al poble català», explica Calafat.

En aquest sentit, la professora diu que segons Bauçà «és un dels pobles elegits per reeixir en aquest nou ordre mundial de la llibertat sense argolles». La seva «forma de parlar, un cant d'esperança que esdevé lliure des del seu poble que és Catalunya, a la qual denomina, en tot el seu conjunt, Eixample i des del que ell anomena poble català». «És aquesta una unicitat que, en no tenir estat ens donaria més oportunitats», apuntà Calafat segons la teoria del poeta.

Rosa Calafat explicà que l'obra de Bauçà presenta «heptasíl·labs brillants, definicions del mot que introdueix el poema en el qual Bauçà demostra ser capaç de passar d'un llenguatge popular al científic, amb un resultat que esdevé estàndard i feliç».

«S'ha dit d'ell que és un dels grans escriptors universals», explicà Calafat. «Amb la seva obra, si fos d'un altre país, els seus llibres ja haurien estat traduïts a moltes llengües, incloent la catalana. Rosa Calafat s'emociona en parlar de Bauçà. «Té una sensibilitat!, ho diu tot d'aquella manera. Cal gaudir de l'espiritualitat, reconèixer els treballs que fa el cervell, lluitar contra els preceptes comunals. Tenc una ànima i no necessit d'altra cosa», diu Calafat recordant algunes de les paraules de Bauçà.

La professora mallorquina no només fa referència a Bauçà amb les seves paraules. «També Brossa i Pere IV, i Capellà i Guillem d'Efak. Propòs llegir-los, conèixer-los. I no tan sols nosaltres. També s'han de conèixer més enllà d'aquí. Fan falta molt bones traduccions. Com deia mossèn Alcover: Què vos pensau, que tot acaba Ebre enllà? Amb voluntat projectora, Bauçà pot interessar a molta gent i no sempre s'han de fer traduccions dels mateixos autors, ja que a través d'un ventall més ampli es projecta al món sencer, a països als quals no cal arribar a través d'Espanya necessàriament», Miquel Bauçà parla de l'univers humà, en català i des d'un punt de vista català que no necessita de comparacions per a la seva existència, i això és el que més ens ha d'interessar».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris