nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

La Universitat de Prada s'endinsa en el coneixement de l'obra de Pere Capellà

L'experta Magdalena Alomar impartí un curs sobre els condicionants i l'obra de l'autor

62556

Magdalena Alomar, professora de la Universitat de les Illes Balears.

Dins la gran oferta de cursos i de tallers que la Universitat Catalana d'Estiu a Prada proposa, la presència de mallorquins i temàtiques lligades a l'àmbit illenc hi és ben present. Ahir, Magdalena Alomar, professora de la UIB, impartí una classe centrada en l'obra de l'algaidí Pere Capellà.

Però Alomar no es limità a una simple lectura textual, sinó que aconseguí ficar-se els assistents a la butxaca amb una dissertació en la qual la contextualització històrica de l'obra de Mingo Revulgo -pseudònim de Capellà- fou el primer tema abordat. L'experta tractà de la situació en què es trobava el món del teatre entre 1949 i 1954, un període en què Mallorca estava dominada per la censura i durant el qual aquest autor desenvolupà el gruix de la seva producció escènica.

«Capellà va viure el moment més bèstia de la censura -explicà Alomar-. A més del censor que anava a veure les representacions, l'obra havia de passar tota una cadena de limitacions prèvies en què es retxava tot allò que no agradava, i que durà de manera extensiva fins al 1974», assenyalà.

«En un exili interior, el silenci més absolut, Capellà es dedicà a fer oli, i trobà en el teatre una manera de transmetre allò que sempre li havia fet falta dir». Així, les seves obres, com L'amo de Son Magraner, L'hereu de sa farinera o Sa madona du es maneig, mostren un llenguatge que renova el costumisme i defuig l'entreteniment, a més de rebutjar els tòpics. Així, s'hi presenten personatges de la pagesia, dignes i amb tarannàs enfrontats amb els de la gent de ciutat».

L'èxit de l'autor algaidí generà moltes enveges, segons explicà Alomar, «convertint-se en una persona respectada alhora que criticada pels cercles intel·lectuals, que no tardaren a qualificar la seva obra, i la influència que generà en altres autors, de teatre regionalista o popular». D'aquesta manera, Capellà critica «el voler ser» i presenta una pagesia «que s'inicia en la tecnificació i que no té un pèl de beneita, amb un model de comportament que hauríem d'aconseguir».

«La seva producció conté una crítica evident cap a la societat mallorquina del moment, com també cap al teatre humorístic que es vol representar per al manteniment de la bona moral que es vincula amb la tradició». Amb una dotzena de peces, «la meitat de les quals són encara un model vàlid», Capellà és en definitiva un precursor del teatre lliure.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris