algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Vetllada amb orgue a Santanyí

Un dels plaers estiuencs dels sibarites residents al poble de les verdes cales consisteix en passar el final del dia a la plaça Major. Davant la parròquia de Sant Andreu, entre El Roser i La Rectoria -bastiments emblemàtics de la vila estimada-, les terrasses reben suau la brisa que arriba del mar i les taules s'omplen de gelats amb ensaïmades. Abans d'entrar en el temple basilical, de nau única, amb cinc capelles laterals, el record vola i fa memòria de la pavimentació rehabilitada el 1935 per Guillem Forteza. Veig elegància i senyoriu en la façana principal, neoclàssica del XVIII. A l'interior, la mirada se'n va cap a la dreta, embadalida en la contemplació de l'orgue monumental construït pel famós orguener Jordi Bosch, el més important d'una llarga saga. L'orgue procedia del Convent de Sant Domingo de trista anomenada, reducte inquisitorial, testimoni de la fixació en el temps dels quinze llinatges maleïts. La construcció de l'orgue data de 1762. Arran de la desamortització del liberaMendizábal, fou adquirit, el 1837, per Mateu Escales i entrà dins l'església de Sant Andreu. El portaren per mar, desmuntat, fins a Cala Figuera, i després fins a la vila en carro. El seu so és brillant i poderós, de molt plurals registres, després de passar per diverses restauracions durant un segle i mig.

Dimarts passat fou un plaer tornar-lo a sentir. Entretant, fixava la mirada en el xurriguerisme de la caixa, tirant a rococó, on el dominic Albert Borguny alliberà el subconscient amb enciams i fruites. Invent denostat per Jovellanos, que parla de «mal gust», per bé que altres hi han volgut veure anticipacions gaudinianes. Això, depèn del color del cristall amb el qual un mira. Jo, particularment, mentre escoltava les pulsacions de l'organista madrileny Santos María Martínez Vibot, pensava que el programa musical i poètic, fixat en obres dels segles XVI, XVII i XVIII, no podia trobar a Mallorca un marc més escaient. Na Fiona Campbelmostra interès per un esdeveniment que potser mereixia haver assolit més ressò.

-Altres estius, Santanyí reunia més públic. Aquesta vegada només érem unes sis dotzenes d'oients del recitaPoetas y organistas españoles.
-Potser el barroc és minoritari. Exigeix una preparació prèvia que no tothom té. I més ara, que si li demanes a un jove les diferències entre Culteranisme i Conceptisme segurament no sap de què li parles.
-Com tampoc no sap la diferència entre Modernisme i Noucentisme, però en fi, ja ho veurem. Déu ens fa a tots, i també al geperut del carrer de l'Estrella. Pel que fa al Conceptisme, Santos María recità uns bells sonets metafísics de Quevedo, que alternaren amb culteranismes densos de Góngora, coses de Lope i un bellíssim sonet d'absència de l'amor de Villamediana, una vida sospitosa i una poesia extraordinària.
-El comte va morir en circumstàncies obscures. I la música com va anar?
-L'orgue de Santanyí brunyia com el sol dins les parets del temple, amb peces de José Lidón, Correa de Arauxo, Francisco de Tejada, anònims dels XVI-XVII i composicions de Julio Aumante, en honor de la Mare de Déu d'Agost.
-Un programa de luxe, ja ho veig, a un Santanyí que valora la música i la poesia.
-Començaren amb una òpera a Cala Figuera i continuen amb l'orgue. Van bé.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris