algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
13°

Tomeu Ferrer retrata el desembarcament del capità Bayo a «Vint dies de guerra»

Documenta Balear publica el volum que explica l'atac republicà a Porto Cristo

80160

El capità Bayo supervisant el desembarcament de tropes a Porto Cristo.


La matinada del 16 d'agost de 1936, les milícies i forces regulars de la República, dirigides pel capità Alberto Bayo, iniciaren un desembarcament a Porto Cristo que desencadenà més de dues setmanes d'enfrontaments a la zona.

Basant-se en aquests esdeveniments, l'escriptor Tomeu Ferrer ha recollit els testimonis directes de les persones que ho van viure. Aquests petits fragments són reflectits en el llibre Vint dies de guerra amb la voluntat de recuperar la memòria històrica i que ara ha presentat Edicions Documenta Balear en la seva col·lecció Menjavents.

«Sempre vaig tenir pendent aclarir el que va passar exactament. La meva primera motivació va ser un dels meus dos padrinets, que era republicà i m'explicava històries amb llàgrimes en els ulls de com ajudava a amagar gent perquè no els afusellassin», indicà l'autor. En la investigació dels fets, Ferrer ha centrat la seva obra en el que va passar als municipis de Manacor, Sant Llorenç i Son Servera. La informació que presenta Vint dies de guerra és de primera mà, com també els investigadors. «Fa un cert temps que la gent s'ha animat a parlar, però la seva reacció encara crida l'atenció. Uns encara hi són molt reticents i tenen por. D'altres, els que visqueren els fets sent infants o són fills d'afusellats, encara ploren i tremolen de por en recordar els fets», explicà Ferrer.

Però entre tots ells, l'autor agraeix en el volum la informació «fonamental» aportada per Miguel de Francisco Segura, de Porto Cristo, i Francisco Sánchez Alonso, de Manacor.

El llibre s'estructura en cinc blocs: Guerra a Porto Cristo, La Columna Baleares, Desembarcament i establiment del Front, Dies de Guerra, Darrers dies d'Agost i El desenllaç final.

Segons l'autor, aquests «vint dies» es podrien dividir en quatre etapes distintes, però el que és clar és que «el desembarcament de Bayo va engegar una campanya de repressió dels senyors, capellans i falangistes contra els republicans del Llevant, ja que fins al moment tan sols hi havia hagut afusellaments selectius a Palma», explicà Ferrer sobre una repressió que va durar «fins que es van assaciar».

«Bayo, allunyant-se de Ciutat i de la seves bateries d'artilleria, es va equivocar de lloc on desembarcar. Van cometre l'error de pensar que els colpistes es rendirien tot d'una i es fortificaren entre Manacor i Son Servera». Així, passaren tres dies, «una pèrdua de temps preciós en el qual les tropes de Bayo haurien pogut avançar i controlar Palma ràpidament». Segons Ferrer, «aquests tres dies serviren per a l'organització dels falangistes, que els feren front i estancaren les tropes de Bayo».

Tot i el pacte de no intervenció dels països europeus en la Guerra Civil espanyola signat el 25 d'agost, «Joan Verga i altra gent aconsegueixen el suport italià amb l'or de la població. Uns ajuts que arribaren el dia següent amb els atacs de l'aviació, aconseguint ràpidament una superioritat aèria per part dels colpistes».

El 3 de setembre arriben els vaixells de guerra de la República, eJaume I i eLlibertat amb l'ordre de retirada per a Bayo. Segons Ferrer, aquesta ordre responia a dos condicionants: evitar el conflicte amb Itàlia i mantenir els fronts d'Aragó i Andalusia.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris