algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Gerra i pau

Sarraïns i cristians s'enfrontaren un any més en el simulacre de la batalla de 1550

104142

Cristians i sarraïns visqueren amb entusiasme la lluita i la pau a Pollença.

M.NADAL/M.ROSA.Pollença.
«Mare de Déu dels Àngels, assistiu-nos! Pollencins, aixecau-vos! Els pirates són aquí!». Amb aquestes conegudes paraules Joan Mas, encarnat enguany pel jove Jaume Provensal, avisà els cristians congregats ahir horabaixa als cèntrics carrers de Pollença de l'atac imminent dels moros amb el temible Dragut al capdavant, i els encoratjà a enfrontar-s'hi per defensar el poble.

Va ser el moment culminant, el més esperat, tradicional i emocionant, per centenars de pollencins que aplaudiren el començament de la batalla. Eren les set del capvespre i, al centre de la localitat, tot era animació mentre els moros, armats amb pals de fusta, s'obrien pas entre una multitud d'espectadors.

Començava així el simulacre que recorda l'atac sarraí a Pollença del 31 de maig de l'any 1550. Una representació esperada tot l'any per tots els pollencins, que viuen amb gran intensitat les festes de la seva patrona, iniciades amb l'elecció dels «moros i cristians».

El mes de maig de 1550, Joan Mas fou qui alertà tots els pollencins, que en aquell moment dormien, del perill imminent. El corsari Dragut havia desembarcat al port de Pollença amb gairebé 1.500 homes per envair la localitat. Com en tota batalla, tant els atacants com els defensors perderen molts d'efectius, però al final els cristians aconseguiren la victòria i salvaren el seu poble dels corsaris.

El simulacre d'aquest enfrontament es desenvolupà als cèntrics i estrets carrers de la localitat, amb centenars de pals i espases de fusta que, afegits a la presència del tradicional mesclat, permeteren que la història del que passà fa més de 455 anys tornàs a ser ben present tot el temps que durà la batalla campal.

Fidels a la tradició, seguida pels pollencins i per molta gent de fora que acudeix a aquest nucli costaner per viure de prop les festes de la Mare de Déu dels Àngels, els sarraïns i els cristians es dirigiren al camp de futbol, l'escenificació del xoc acabà amb la derrota del temible corsari Dragut, encarnat enguany pel pollencí Joan Manuel Marín.

Quan acabà la lluita, que com mana la tradició es resolgué amb la victòria dels pollencins gràcies a l'heroic Joan Mas, els cristians es dirigiren al centre parroquial, on entonaren el tradiciona Te Deum de mossèn Miquel Tortell en honor de la seva protectora, la Mare de Déu dels Àngels, per posar així el colofó a les festes.

Ahir dematí, també se celebrà l'ofici major a l'església parroquial mateix, on els Cossiers realitzaren el ball de l'Oferta en honor de la patrona. A més, l'acte serví per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la recuperació d'aquesta dansa ancestral.

Dilluns a la nit, Pollença ja visqué el preludi del simulacre de la batalla entre moros i cristians, amb la gran festa de l'Alborada. Milers de persones es concentraren al poble per assistir a una de les celebracions multitudinàries de l'Illa, i que dura fins ben entrada la matinada.

Els punts vitals eren la plaça dels Seglars, la de ca les Monnares i sobretot la plaça Major, on es concentrà tota una gernació que gaudí de la revetla amb els grups Mal Paso, Horris Kamoi i Rodamons. Aquest indret cèntric era l'epicentre de tota la festa, ja que la gent cantava, ballava i es refrescava amb cerveses o amb altres begudes.

Però el ritme frenètic de la nit s'aturà en sec a les cinc de la matinada, moment en què la Banda de Música de Pollença puja damunt l'escenari i toca L'Alborada, mentre tots els pollencins guarden un rigorós silenci i demanen als altres assistents de fora poble que facin el mateix. Després de l'actuació a la plaça Major, els músics es dirigeixen a l'església de Monti-sion, on tornen a interpretar la mateixa peça. Després, comencen un recorregut pels llocs més cèntrics del poble.

Durant els darrers acords de L'Alborada, els pollencins ja pensen en la batalla que es representarà l'endemà i, a poc a poc, les places i els carrers es van buidant. Tanmateix, només és per unes hores, ja que al cap d'unes hores tornaran a ser plens de gom a gom amb motiu de l'aferrissat xoc entre moros i cristians.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris