algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 11°
19°

El «Yo» mallorquí de l'actor Àlex Brendemühl

Protagonitzarà a l'Illa un film escrit per ell que dirigirà Rafa Cortés

No és fácil de memoritzar, el seu llinatge d'origen alemany: Àlex Brendemühl. Per això, si aquest actor català ha aconseguit fer-se un lloc i romandre a la memòria dels espectadors, per qualque cosa deu ser. Va per bon camí. Una trajectòria ascendent que s'inicià just després d'interpretar el poc convencional assassí en sèrie de Las horas del día.

Aquest personatge no passà desapercebut i obrí les portes de la popularitat a l'actor, que a partir de llavors no ha deixat de fer feina i ha intervingut en un bon grapat d'èxits comercials i de crítica: En la ciudad, Inconscientes o Entre vivir y soñar.

Ara, en el seu moment professional més dolç, sense deixar de banda el teatre, Brendemühl projecta rodar a Mallorca a final d'any un film que ell mateix ha escrit, i que dirigirà el seu amic mallorquí Rafa Cortés.

-Què ens podeu dir del projecte que voleu dur a terme a Mallorca?
-És una combinació de comèdia i de thriller psicològic que narra el viatge interior d'un personatge, que repassa la seva vida i es va coneixent a ell mateix, com també el seu entorn. És una pel·lícula molt ambiciosa en els plantejaments, que no són gaire convencionals, però és molt modesta quant a producció.

-Qui la produeix?
-Encara no hem sortit del procés per trobar el finançament definitiu. Volem aconseguir una implicació econòmica a les Balears, que s'afegiria a les aportacions estatals i també de productors alemanys.

-Quan teniu previst rodar?
-Si aconseguim els mitjans de producció, a finals d'any.

-Quin seria el títol i on la filmaríeu?
-El film es dirà YO, es rodarà a la zona d'Estellencs i la intenció és que la versió original sigui en castellà, en mallorquí i en alemany.

-Serà el vostre projecte més personal fins ara?
-Evidentment. És una història que he escrit a quatre mans amb un amic meu, el mallorquí Rafa Cortés, que dirigirà ell i que protagonitzaré jo. No cal dir, a més, que el personatge central l'he escrit a la meva mida.

-I per què heu triat Mallorca per desenvolupar aquesta història?
-Perquè es un lloc que ha canviat molt durant els darrers anys. La gent ha conviscut amb molts de visitants, amb els turistes i amb els nous residents, que inevitablement han provocat canvis d'hàbits i en la dinàmica social, i això ha propiciat una sèrie de conflictes i de percepció cultural en la gent que m'interessaven molt. I, a més, és un projecte conjunt amb Cortés, que és mallorquí.

-I aquest és l'únic projecte que teniu en marxa ara mateix?
-No. He de rodar la nova pel·lícula de Roger Gual -Smoking Room-, que és una història que es desenvolupa en una masia catalana que era una antiga comuna hippy. Parlarà de la utopia i dels somnis perduts.

-Realment, el vostre personatge a «Las horas del día» fou un punt d'inflexió en la vostra carrera.
-La veritat és que sí. Fins llavors, havia fet sobretot papers més sobris i hieràtics com el del film Un banco en el parque. Però a partir de Las horas del día començaren a oferir-me personatges amb més matisos, més excèntrics i diferents.

-I és aquest, el camí que voleu explotar?
-És clar. Són treballs molt més agraïts que una interpretació plana. L'objectiu d'un actor ha de ser sempre accedir a la gamma més àmplia possible de registres.

-¿On és que us sentiu més còmode, en productes independents i modests o en comèdies més ambicioses i comercials, com ara les darreres en les quals heu intervingut?
-A mi m'encanten el cinema i el teatre independent. Són els projectes que més m'interessen i en els quals més m'agrada involucrar-me. Però no puc ni vull rebutjar bones ofertes comercials, tot i que vull seleccionar bé les feines. Preferesc no participar en coses que no em convencen: seria com prostituir-me.

-Què cercau en els personatges que acceptau interpretar?
-Gaudir interpretant i aconseguir allò que consider que és l'essència del meu ofici: la realitat. És a dir, fer que el personatge sigui creïble i que tu mateix te'l creguis. Si ho aconsegueixes, veus com el personatge cobra vida i va evolucionant en escena o davant la càmera, i tu evoluciones amb ell. És una gran experiència.

-Sou d'aquells que s'emporten el treball a casa seva?
-No. Almenys intent que no sigui així. No sempre puc evitar l'esquizofrènia, però els personatges s'han de deixar a l'escenari o dins el plató. No vull sofrir els personatges, vull gaudir-ne.

-Parlau indistintament de cinema i de teatre. En preferiu cap dels dos, o us estimau més no triar?
-De cap manera no triaria. Fer cinema m'ajuda a fer teatre, i viceversa. No són incompatibles, sinó complementaris. Jo prepar un personatge per a teatre exactament igual que si fos per a una pel·lícula, i les peculiaritats de cada mitjà m'ajuden a enriquir-me com a intèrpret. L'única diferència és que el cinema permet viure millor que el teatre. Sobretot si t'agrada l'escena independent, com és el meu cas.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris